dilluns, 21 de febrer de 2011

HISTÒRIES D'URÀNTIA. Ave Maria


Ave Maria


Jo et saludo Maria i conscient d’allò què representes m’obro a la teva vibració per a què juntes podem contribuir a transmutar el destí de la Humanitat.
Entenc que el passatge de l’evangeli que explica l’Anunciació a la Verge simbolitza la capacitat de les persones, una vegada ens hem pogut desaferrar de la matèria, per connectar i canalitzar amb el més enllà. És per això que jo et saludo, i celebro el saber entregar-me com tu, Maria, per poder crear a la Terra a imatge i semblança la pau, l’harmonia, alegria i la bellesa universals.
Sota aquesta òptica interpreto de nou el misteri de l’Esperit Sant, considero que la total entrega i comunió amb l’energia de l’Univers que tinguéreu els dos cossos a l’hora de fer l’amor i connectar extasiats amb el seu silenci vibrant, permeté encarnar una ànima crística, potser més pura que les altres, però, en essència, com totes les persones humanes: amb una consciència que es pensa a ella mateixa i es troba en sincronia amb l’Univers.
 


Sóc una ànima vella com la mateixa comunitat humana i en sé les seves virtuts i defectes, sé de la seva dualitat. He encarnat infinites vegades, i amb els cossos que se m’han concedit, he estat part activa del seu esdevenir. Sempre he actuat per amor i tan bé com he sabut. He encarnat homes i dones que formaven part d’una ànima familiar que a la vegada es trobava regida pel domini d’una societat amb un inconscient col·lectiu o ànima col·lectiva polaritzada.
Per això de vegades he viscut sota el domini de la ment masculina i mecanicista. I gràcies al seu raciocini he estat un ésser savi que ha contribuït de manera eficaç a desenvolupar la ciència i la tècnica, avenços que han estat una benedicció per al progrés de l’espècie. En aquestes circumstàncies malauradament, i amb la complicitat d’altres ànimes perdudes en l’egoisme com jo mateixa, també he estat la raó de moltes misèries i desgràcies al món. Sota la voluntat d’acumulació i víctima de l’empatx de l’excés he pretès conquerir la natura generant desequilibri i conflicte. Massa vegades m’he confós i he fet mal ús i abús del poder i de les eines que ens han concedit la força per avançar en l’esdevenir.
He patit la cobdícia i l’avarícia fins a ofegar-me en les meves feixugues riqueses.
He estat guerrera i he participat en les més cruentes batalles fent brollar amb ira la sang quan calia.
He plorat i estat covarda quan presa per la tristesa no podia més amb la meva ànima.
Ara bé, també he estimat fins a morir o donar vida a mercè dels aprenentatges que prèviament m’havia demanat per avançar i contribuir a situar la nau en la seva òrbita altre cop.
I així, entregada a aquesta consciència dita femenina de l’Esperit Matern, jo et saludo Maria i invoco la teva prodigiosa virtut de rebre llum i consciència.

I alliberada del cos connecto de nou amb la totalitat per a que em guiï com una observadora pura, simple i innocent cap a un etern recomençar. Invoco uns pares que m’engendrin per a, un cop encarnada, perpetuar la consciència i contribuir a la honrosa tasca d’embellir aquesta terra.