divendres, 19 de novembre del 2010

COSMOVISIONS



IONS

L'ENERGIA DEL TEMPS

Avui he somniat que la interpretació del pas del temps i la història canviava radiacalment a l'aplicar-hi aquesta nova mirada.

Es tractaria de poder apreciar l'energia dels fets i les etapes històriques més enllà  de l'objectivitat en què s'ha pretés intrerpretar actualment.
Posem per cas un moment i un lloc (avui n'he somniat una colla i els anava destriant):

Parteix d'una pel·lícula Expiació, se situava a la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra. Primer, abans d'entrar a la guerra amb una història d'amor i després, a França en ple camp de batalla de Normandia itambé a l'Anglaterra de ja entrada la guerra, en un hospital.
Si vols saber més de la pel·lícula:
http://www.filmaffinity.com/es/film412237.html

Suposo que la manera de mirar-la i viure ha inspirarat el somni. De fet, la manera que tinc de mirar la vida cada cop va més en aquest sentit i, és clar, tant és  que es tracti de l'argument d'una peli o de la biografia d'algú, d'un troçet d'història universal, d'un poema o de les meves pròpies vivències.
IONS em permet una mirada lúcida, intensa i molt emotiva que fa sentir que cada instant val molt, que estic viva perquè sento i entenc la vida a través meu o podent descodificar d'una manera diferent a la que havia tingut fins ara els trocets de vida dels éssers que se'm creuen pel camí.
Siguin actors de cinema, poetes morts, músics, persones vives de carn i óssos amb qui compareteixo instants fugaços o amb qui ja mantinc un vincle o una relació més propera, siguin també les ombres de les presències que ens cuiden i acompanyen; totes són energies amb qui després d'acomiadar-me em sento encara connectada, i és, buah, molt maco.
Pel que fa al fet de percebre la història de la nova era, és interessant considerar el concepte d'ió aplicat a aquesta, amb la seva dualitat, els de càrrega negativa que cal depurar per sanar i descarregar l'energia que aporten, tan personalment i localment com a nivell de planetari i de cosmos, i viceversa, els de càrrega positiva que han de permetre harmonitzar l'univers i en concret ajuden a equilibrar el planeta i evidentment el moment i el lloc puntual d'on s'emeten, per expemple la vibració quan algú medita, estima, escala una muntanya o plora la bellesa d'un instant.
El més interessant és però l'aplicació aquí de la realativitat en el temps i en l'espai, i la possibilitat de sanar i curar  ara i aquí qualsevulla de les càrregues emeses  en un entés o pretés altre moment o altre lloc.

Aquesta era la lliçoneta per a mi de la pel·licula vista o viscuda ahir (l'ahir d'ara fa un parell d'anys però tant és!)
Acabava amb la protagonista en el moment actual entrevistada a la tele perquè havia escrit una novel·la que era l'argument de la peli, l'interessant era que tot i explicar que era autobiogràfica, confesava la voluntat de rebre l'expiació.
Podria entendre's com el clàssic final de peli que acaba bé per agradar al públic o també es pot classificar com una estratègia per a poder acabar la peli amb dos finals el que acaba bé i el que acaba malament.
Però el que a mi em va suggerir, i aquesta era suposo la intenció de la parauleta expiació, fou la possibilitat de trascendir després de la mort, de poder canviar l'argument en qualsevol lloc i moment.
Allò que darrerament tant reivindico advocant a "la possibilitat de reinventr-se sempre"i amb l'afegit de que, el canvi té efectes simultanis per tot, o sigui, en el pretés abans, en l'ara i en el futur de tot.
I aquí evoco a la importància de no perdre de vista la consciència de que formem part d'un tot, que nosaltres, déu i el cosmos som la mateixa cosa i que per tant els efectes dels nostres petits canvis com el del vol de la papallona, tal com deia el capità enciam: "són importants" i queden segellats en l'eternitat del ser estigui on i com  estigui


bon dia i una abraçada

HISTÒRIES D'URÀNTIA Petita història d'un nadal


“Petita història d’un nadal”


Aquesta és la història del meu natalici, em dic Elisa i vaig néixer de la meva mare una nit de lluna fosca durant el solstici d’hivern al final de la sots-era d’Aquari dins l’era de Peixos . En el calendari gregorià em situaria a l’any 1871.
Els meus pares vivien a Gòsol, un poblet sota el Perdraforca al Bergadà. Tenia clar que volia rebre llum en un indret on la terra fos plena de minerals i metalls poderosos i sabia que vora el Pedraforca era un lloc que agradava especialment a les bruixes.
Abans no em decidís per ells vaig estar un temps observant-los. La meva mare m’agradava molt perquè duia unes bruses blanques de tela suau amb un escot generós que tancava d’ una cinta lligada amb un llacet. També perquè sota les llargues faldilles negres de feinejar molts dies no hi duia calces i la seva energia fluïa deliciosa fins arrelar amb mare terra. Quan estava contenta desprenia una aroma molt agradable. Les plantes i les bèsties somreien al seu pas i creixien esveltes i agraïdes.
Amb el pare es van reconèixer una nit de Sant Joan i l’encanteri d’herbetes aromàtiques que varen llençar a la foguera màgica de Bagà aquella nit màgica aviat els va fer inseparables.
Des del primer moment, el pare em va seduir pel seu somriure amable i la mirada intel·ligent. A l’estiu duia barret de palla i a l’hivern una gorra preciosa que vaig pensar que a mi posada em quedaria molt bé. També duia pantalons amples i res més, de manera que el penis li penjava lliure i amb l’energia regava la terra que trepitjava cosa que quan somreia el convertia en l’ésser humà amb la millor flaire del món.
Davant una energia tan bonica em va ser fàcil d’encomanar-li a la mare Terra, al pare Sol i a l’àvia Lluna que un dia coincidissin i així Venus i Plutó podessin fer la resta. I així fou, a la festa de la collita, moment àlgid d’alegria col·lectiva, les seves ànimes s’uniren i en una de les múltiples danses en espiral que ballaren nodrint la terra de màgia sexual, jo, vaig ser concebuda.
Aquella fou la primera vibració que recordo i reconec com a pròpia, les anteriors havien estat tasts saborosos als quals només m’era permès accedir però no, incorporar com a pròpia.
La resta ja us la podeu imaginar: Quan vaig néixer era Dijous Sant i lluna plena, per a mi dos records imprescindibles per començar la nova vida. També necessitava néixer aquell dia sota aquell cel de primavera, els astres havien escrit part del meu recorregut per la terra i jo, com tota ànima antiga en etern recorregut, coneixia perfectíssimament la meva missió.

SANACIÓ DEL PAISATGE A PARTIR DE LA PARAULA




"13 VEUS MORTES"
ALS SAFAREJOS DE SEGARRA DE GA
(Santa Coloma de Queralt)
VEU PRIMERA:
Corre l'aigua
La sents? L'aigua corre i les lloses amples i ben treballades dels safarejos parlen. També a l'aire del silenci- que és repirar- s'escolten les veus mortes d'aquelles que hi van viure.
VEU SEGONA:
Riu avall
-Amb l'aiguat de santa Tecla, me'n vaig anar, riu avall, ningú més que jo sap on vaig occir i només jo conec el perquè.


VEU TERCERA:
El safereig dels morts
-Hermenegild Carrera per evitar els contagis va decidir que el primer safareig seria pels morts, sobretot per rentar la roba d'aquells qui se n'anaven per malaltia.
VEU QUARTA:
Bat de sol
-Pica nena, pica! Estova-la bé la roba que amb aquest sol totes estem com entumides.
VEU QUINTA
Ja vella
-A la meva edat anar tant carregada em cansa, ja no puc fer com abans. Anys enrere fent bugada em treia un bon sou, oi tant, ja ho crec! Jo havia netejat per cal Fulano i per cal Sotano, els més rics del poble. Ells sí que tenien roba de qualitat, l'encarregaven a Barcelona i feia de bon rentar. Bé algunes peces eren molt delicades, però ja hi tinc la mà trencada. Bé ara sé com fer-ho però tinc dolor a les mans.
Quan vingui la nena petita, li explicaré tots els meus secrets, per si s'hi vol dedicar... Ara que, ben mirat, és una feina ben esclava! Els homes no l'han volgut mai; i els rics, ja ho veus: tampoc!
VEU SISENA
Sang als llençols
De verge que es llença,
de dona que engendra


de puta que folla
amb la regla.
De soldat ferit,
de nena violada per un malparit
de cos que llagat decideix finir
De nadó que arriba
i sap que ve a morir
VEU SETENA
L'aigua corrent
Res depura més que l'aigua corrent, l'aigua viva dels manantials.
A principis de segle a Santa Coloma van posar l'aigua corrent per les cases. Els que tenien el privilegi de l'aigua vella es van fer fer un safareig a casa i ja no els va caldre de tornar-hi.
El privilegi va privar a moltes dones de poder nar a fer safareig i les va condemnar a rom
andre a casa, aleshores es podien entretenir fent la feina escoltant per ràdio les notícies del país, des de Barcelona o de Madrid, que eren més “importants” que les xafarderies que passaven pel poble, aquestes es podien fer al mercat o a la barberia però ja mai més rentant la roba.
VEU VUITENA
3 rals de lleixiu

-Recordo que a cal Mames et venien el lleixiu per 3 rals. Amb el lleixiu la roba quedava més blanca i més neta, també desinfectava. Qui tenia la sort de poder-s'ho pagar hi anava a comprar el lleixiu i l'aigua calenta.


VEU NONA
L'home que renta

-Poc es donava, però algun pobre desgraciat, un home sol- vidu o solter- que no es podia pagar una dona, de tant en tant, si que el veies.


VEU DESENA
L'aigua calenta
-El fred gèlid de l'hivern gelava l'aigua. Quan podíem pagavem per poder rentar amb aigua calenta, allò era una altra cosa!
Amb el fred, el dolor a les mans es feia insuportable. No hi anavem de bon matí perquè el gel era impossible de trecar, esperàvem l'hora del sol tot i que molts dies no sortia i les temperatures poc devien variar.
Si plovia o nevava la roba s'acumulava. Algun dia tocava rentar amb el xim xim de la pluja, recordo rentar amb tot el voltant ben blanc, maco ja ho era ja, però uix quin fred!
VEU ONZENA
De nena
-De nena hi anava amb la mare i altres dones. M'agradava molt!
VEU DOTZENA
La rentadora
La rentadora seu davant un televisor i mira la telenovel·la. Té la gran sort que una màquina rentadora li fa la feina.Les mans de la rentadora però enyoren la depuració diària i a voltes renten a mà amb Wolite, alguna prenda delicada.
VEU TRETZENA

Cada dia neix el Gubià, l'aigua brolla de la terra i permet la vida. Moment a moment, a cada instant reneix i ens dóna una oportunitat.

HISTÒRIES D'URÀNTIA Nau espaial Planeta Terra



Nau espaial Planeta Terra

Des de l’Univers Central d’Urantia:
-L’experiència de comandar Planeta Terra sense la connexió ha arribat a la seva fi. La situació s’està tornant insostenible, les persones humanes cada vegada tenen un comportament més neuròtic i això genera un escalfament global de la nau i un alt risc de bloqueig de la noosfera , efectes que combinats poden desembocar a petita escala en una nova catàstrofe universal i això suposa una amenaça al Pla.
L’energia estàtica que genera el comportament mecànic de l’humà està provocant un excés d’energia amb desharmonia que fa augmentar la temperatura de l’atmosfera i això pot saturar la noosfera, la capa mental o intel·ligència de la nau.
És d’extrema urgència,els nivells d’estupidesa i alienació estan superant les estadístiques, si no aconseguim sortir del cercle viciós del pensament obsessiu, l’ansietat i l’angoixa poden conformar-se com a matèria-aparent o energia densa.
La intel·ligència que regeix l’Univers Central ha acompanyat pacientment a totes i cadascuna de les encarnacions materialitzades a Planeta Terra, la nau que univers enllà va fusionar amb l’energia d’Urania conformant una realitat visible amb el do de la vida o primera vibració. Des d’aleshores a través d’àngels i per mitjà d’oracles i profecies hem enviat revel·lacions que permetessin entendre i fluir, sempre en el just moment que la situació requeria de la informació. La vida a Planeta Terra compta amb les energies dels éssers de llum i sobretot dels mestres ascendits que sempre donen alè a l’ànima encarnada, en essència també energia de llum, fins i tot en els moments més ofuscats i fugitius de l’ésser.
No obstant, la virtuosa capacitat de manipulació de l’ésser humà ha fet que els més ambiciosos s’atreveixin a pretendre obtenir el poder diví per a ells i es considerin prou forts per a enfrontar-se a l’essència divina de l’univers. Sota aquest objectiu han creat una realitat postissa i han esborrat tot aquell saber autèntic que dóna llibertat i també el poder que prové de la força universal.
-Sí, que dóna la connexió amb l’etern.
-Exactament, aquesta farsa és la causa principal de l’amenaça que se’ns acosta, si no aturem aquesta inèrcia egòica i perversa, l’harmonia, un dels objectius principals del pla evolutiu, pot virar vers el caos original i tots coneixem prou bé la duresa de la vibració que s’obté amb els obstacles que es generen pel desgavell del principi i la fi.
Des de l’Univers Central la solució respecte a la nau es veu senzilla, però si no els recordem de nou el vell secret de la Caixa d’Eines, es possible que les persones humanes lúcides que ja han despertat consciència, estan presents i obertes de cor, no aconsegueixin dur a terme la missió divina per la qual han encarnat i per la qual com a ànimes han mort i lluitat nombroses vegades sota la capa de l’astre que ells anomenen Sol.
-Sol?
-Sí, l’anomenen així perquè l’estona que els apareix en el seu cel visible fa desaparèixer dels seus ulls humans innocents a tota la resta excepte en certes ocasions l’energia densa que els és satèl·lit Lluna.
Un esperit de pau universal regna entre les dues energies que dirigeixen Urantia des de l’Univers Central i observen el seu desenvolupament des de la seva fusió amb la nau Planteta Terra, des d’aleshores en òrbita amb el Sistema Solar.
-És estrany, el vincle amb el sistema els hauria d’harmonitzar i afavorir la creativitat.
-Alguns són creatius, en major o menor grau, però el valor tel·lúric del metall or, que al llarg de l’era de Peixos han anat substituint per un valor fals que anomenen diner o moneda, els està confonent en extrem. La majoria desconeixen l’existència del recurs de la caixa d’eines per esdevenir amb llibertat, i d’altres en saben alguna cosa però la gravetat de la matèria els confon i massa sovint s’abandonen a la sort de tenir i acumular i es perden.
-Però, com viuen l’amor incondicional i creatiu que regeix el seu propi centre a imatge i semblança nostra?
-Ups! Això ja m’és massa complicat de comunicar. Potser seria més entenedor si els recuperem una a una les eines de la caixa i observem com evolucionen en recordar...

dijous, 18 de novembre del 2010

SANACIÓ DEL PAISATGE PER MITJÀ DE L'ACCIÓ

Sanació del paisatge
per mitjà de l'acció
l'acció


Una intervenció-acció que es va donar la primavera del 2010 als rentadors de Santa Coloma de Queralt en motiu de l'acte organitzat pel col·lectiu Art Santa Coloma "UN LLOC OBLIDAT"


La intervenció sobre el paisatge històric i urbà dels safarejos es va donar en tres temps:

1r TEMPS: Tacar el safareig amb pigment vermell(com a símbol de la dualitat vida-mort)

2n TEMPS: Embatumar-lo amb les mans de llard (el greix com aliment i protecció)


3r TEMPS: Expandir les cendres al damunt (per desinfectar les pedres i transmutar el record del temps viscut)


INTERVENCIÓ-ACCIÓ AL “SAFAREIG DELS MORTS”


Dels tres safarejos que encara romanen als rentadors de Santa Coloma de Queralt, el primer és popularment conegut com el “safareig dels morts” perquè, sobretot en temps d'epidèmies, va ser utilitzat per rentar la roba dels morts. Aquest atribut el fa especialment suggerent perquè fa suposar que dels tres és el què ha presenciat les escenes més impactants i emotives.
Les seves lloses parlen de moments durs i dramàtics, són el testimoni material d'un dolor que- malgrat les nombroses aiguades que hi han passat- costa de sublimar. L'esperit d'aquestes pedres i de l'indret conté en la memòria la vibració resultant de moltes llàgrimes,molt de patiment i també la por de les rentadores a què el contacte amb la roba infectada els encomanés la malatia mortal.
La intervenció-acció que es va realitzar en el marc Un Lloc Oblidat organitzat pel Col·lectiu Art Santa Coloma coincidint amb la Fira Local la passada primavera pretenia transformar les creences que fan possibles aquests records. La creença que morir fa por i la creença que les malalties només es poden curar interactuant en el cos físic. La possibilitat de canvi i moviment es dóna quan la creença es pot qüestionar i la intenció obre la possibilitat de transcendir el passat i sanar l'espai.

dissabte, 13 de novembre del 2010