diumenge, 30 de gener de 2011

LA CAIXA D'EINES La consciència de la pròpia vibració còsmica












 

CONFERÈNCIA: 
L’Anatomia energètica de l’ésser humà 
Per Marie Lise Labonté
 Dimecres 2 de febrer 2011  a les 19.30h  Llibreria Bertrand. Rambla Catalunya, 37. Barcelona        
Introducció a una visió completa de la nostra estructura que engloba els cossos subtils, els centres d’energia i el cos físic. 
Entrada lliure

 

La consciència en la pròpia vibració còsmica

És fonamental que en néixer la persona prengui plena consciència de la seva vibració i que no deixi en cap moment de mantenir-se connectada a l’univers per a poder esdevenir i evolucionar segons el potencial de la força de la llum.
El punt de partida és dibuixa en el mapa natal del cel segons els dotze signes del zodíac. A mesura que la vida transcorre aquesta vibració evoluciona amb el nostre devenir i amb el pas cicle a cicle entre els astres. Així la pròpia vibració còsmica es defineix, segons el pas del sol, la lluna i els diferents planetes per les dotze constel·lacions que ocupen el nostre cel, o sigui amb la petita part de l’univers que ara és perceptible als nostres ulls, i amb la resta que no veiem, o a la que als nostres ulls ja no existeix.
Encarnar-se a la terra suposa tenir un cos al món, una minúscula plasmació del cosmos per interaccionar energèticament a través de l’amor, des d’una perspectiva alta i de manera impecable, sense pecat o sense intromissió de l’ego. Suposa una voluntat d’entrega total a l’univers per a complir el pla evolutiu de l’energia universal o el pla evolutiu i etern de Déu i assumir la nostra missió a la Terra. Acceptar la voluntat divina de l’univers, suposa una entrega sense condicions ni resistències. En un pla més humà, suposa sobretot un trobar sentit al do de la vida que se’ns ha atorgat i especialment, suposa un assumir plenament la responsabilitat que se’ns ha adjudicat.
La llibertat i l’autonomia en la presa de decisions són totals quan l’ésser es capaç de diluir el jo fins a sentir la completa pertinença a la totalitat energètica que mou la creació. Aleshores sap el què més li convé i si erra o no el camí. Sap perfectament que l’entrega a la seva part inconscient és guiada per una causa justa o sap que l’abandó a l’inconscient li reportarà grans plaers immediats però potser també les pitjors misèries. Ho sap, perquè les condicions d’aquesta segona tria suposen sempre la dualitat, la polaritat entre llum i foscor, mentre que si l’entrega és amb ancoratge amb l’univers i el seu creador únicament es dóna per contribuir a l’evolució i harmonització de la nau i de l’univers.
El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.
El cos aferrat a la matèria perpetua la inèrcia del caos in eternum i obstaculitza l’evolució. Els humans desnaturalitzats i atrapats en la voluntat d’acumular i acaparar matèria creient erròniament que així podran igualar-se, enfrontar-se i superar a una caricatura grotesca que anomenen déu, són la principal lacra del planeta. El seu mòbil principal, la neurosi sexual plasmada sobretot en els primers moments de rebre llum a partir d’un aprenentatge pervers que es basa en la confusió que genera la negació del subministrament natural de les necessitats bàsiques d’afecte i aliment i la implantació dels patrons de por i insatisfacció, comporta uns efectes contraris al que seria requerit per a l’evolució de l’energia vital que invoca pura i simplement la total seguretat i la confiança de ser mereixedor d’abundància al llarg de tota l’experiència vital.
Bona part de les ànimes encarnades en els darrers temps s’han forjat des de la perspectiva desnaturalitzada i artificial del patriarcat i són generalment fruit d’una sexualitat viscuda amb un cert grau de repressió, en la mesura que, de manera més o menys intencionada i conscient, l’ordre patriarcal així ho ha establert i previst amb la intenció d’interferir la pròpia vibració còsmica que els confereix la llibertat de ser.
Aquesta neurosi sexual té l’origen en les etapes prèvies on l’ésser és defineix i configura. L’etapa més subtil és la de la pre-concepció, totes aquelles provatures, intents i combinacions abans de l’etapa més clara de concepció on ja és confirma el patró, la carcassa i l’embolcall energètic que rebrà la primera llum de vida. Si els assajos de preconcepció són originals i creatius o si són mecànics i repetitius, l’ésser posteriorment, mentre no ho transcendeixi, està condicionat a viure la sexualitat i en definitiva la vida sota aquest patró. 
Així doncs, el primer encontre amb la sexualitat és fundant i per això la sexualitat viscuda en aquest moment o etapa tan subtil de l’ésser condicionarà el seu caminar per la sexualitat i en definitiva tot el seu caminar per la incertesa. Si el punt de partida evoca a la confusió aquesta s’anirà repetint fins que a través de la consciència es pugui transcendir, si afortunadament aquesta primera vibració còsmica emet el silenci de la música celestial, l’esdevenir de l’ésser gaudirà de l’eterna harmonia i la bellesa d’aquell moment.
Les persones des de la consciència podem fer un bon ús de la pròpia vibració i contribuir a la sanació vital de Gaia. Això dependrà en gran mesura de com interaccionem, resolem i transcendim els encontres amb les diverses energies que la vida ens reportarà.
Per tant, al llarg de la vida es donaran certes oscil·lacions i evolucionarem, però la pròpia vibració serà el patró base per caminar per la terra i a partir de l’amor creatiu generar una vibració més potent capaç de fusionar des de l’ànima col·lectiva amb la totalitat de l’Univers i fer que la vida dins la nau sigui una festa constant.

El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.

HISTÒRIES D'URÀNTIA. La dona presa d'aigua

Sento un dolor intens al coll talment m’haguessin degollat. Tinc les entranyes regirades i la tristesa m’evoca a aquell vespre quan amb la posta de sol em van esbudellar.
Fa cinc mil anys, jo era una sacerdotessa a Uruk. Hi havia un home, un sacerdot com jo, que m’estimava. Amb ell dansàvem pels déus i amb la força de la unió còsmica ens expressàvem la immensitat de l’amor diví des de la Terra cap al cel. Havíem entregat les nostres vides a servir a déu des de la Terra pel bé de la mateixa i de les persones que l’habitàvem. Els nostres cossos servien junt amb altres cossos per canalitzar la força tel·lúrica de les entranyes de la terra on el temple que servíem havia estat construït. A canvi rebíem la protecció i l’amor incondicional de les nostres intel·ligències còsmiques que de manera sincrònica o paral·lela existeixen per nosaltres univers enllà.
Honoràvem a la Gran Divinitat i vetllàvem el seu misteri, de la mateixa manera que cal fer-ho ara puig no hi ha cap diferència entre aquell present i el que tenim o el que vindrà.
No obstant els tràgics fets succeïts en aquell moment, la crueltat dels sacrificis humans per abastir de poder a pocs, són lastres que expliquen la situació del món actual al qual jo he encarnat amb la missió de posar fi a aquella macabre direcció que prengué aleshores la humanitat.
La sincronicitat permet reprendre el fil d’aquell moment enllà i es per aquest motiu que no m’he cansat de reencarnar vides i vides i treballar per restablir la pau i la solidaritat intrínseques a l’espècie humana.
Porto trenta-set anys amb aquesta carcassa i fins ara no he pogut recordar, el joc és tant pervers i sofisticat que el dolor de l’experiència m’ha forçat a l’anestèsia total, la desconnexió i l’oblit. Potser només així, amagant, colpejant i anul·lant la meva ànima de manera infatigable he pogut arribar fins aquí, com una dona presa d’aigua, amb les emocions contingudes fins a l’extrem. Patint la pressa del dia a dia per por a aturar-me i mirar sofrent, amb la peresa d’aquella que es creu incompresa, desvolaritzada i incapaç de tot.
Sento que les ferides que duc enregistrades a l’ànima de fa cinc mil anys, segons la línia del temps establerta per enregistrar els fets que narren la gran mentida que ha estat la història d’aquesta era i els mil·lennis precedents, m’han causat la paràlisi i la por que se m’activaven fins al punt de voler-me autoimmolar davant qualsevol petit estímul que ressoni sota una vibració que la meva subtil memòria cel·lular pugui reconèixer i em dugui a evocar aquell tan present passat.

LA CAIXA D'EINES La força de l'aigua


La darrera vibració vital és la de l’element aigua, la Terra la conté, el Sol l’escalfa a temperatura ambient i la Lluna la regula.
L’essència humana flueix amb aquest compost químic que expressa quietud i l’ésser encarnat viu sobretot gràcies a aquest fluït. Som un percentatge molt elevat d’aigua i això fa que sigui una de les substàncies imprescindibles.

L'art de la natura
La nau Planeta Terra té diversos circuïts organitzats per a contenir i fer circular l’aigua. Bàsicament destaquen les grans masses d’aigua o oceans que arran de terra conformen els mars, petites porcions amb dinàmiques i concentració de sals i substàncies minerals de diferent densitat fet que matisa l’energia que d’elles emana. A nivell superficial, la massa terrestre o continent acull també unes artèries o canals naturals de Gaia que s’anomenen rius, quan s’acumulen i perden la linealitat i el fluir superficial prenen el nom de llacs.
Les persones de sempre han trobat imprescindible organitzar la seva supervivència al seu entorn, quan adopten la tendència sedentària estableixen les poblacions seguint diverses lògiques considerant la seva proximitat i prioritzat les ubicacions tocant a fonts naturals.
Com a elixir de vida, l’aigua enregistra les emocions, els impulsos que permeten millorar com a ésser i contribuir cadascú des de la seva missió al pla evolutiu diví. La Lluna molt concretament i la seva interacció amb d’altres esferes d’alta densitat com els planetes del sistema Solar, el mateix Sol i d’altres astres que influencien la nau són nuclis potenciadors d’accions i les seves emocions implícites.
L’acció humana a través de la tècnica ha permès artificialitzar aquest fluir i aquest acte ha
permès grans avenços tecnològics però el seu mal ús i abús ha comportat efectes nocius en el pla esotèric. És el cas de les comportes que limiten la immensitat d’aigua que acull una presa o un pantà ha permès als humans gestionar l’aigua segons el seu propi criteri i massa sovint els responsables d’aquesta gestió s’han oblidat de consultar i esperar el permís per continuar amb el desenvolupament d’aquestes obres d’alt enginy humà però fort potencial energètic, amb efectes en els dos plans el concret- permetent l’abastiment d’energia sense requerir de les fonts directes d’aquesta que oferia la natura i per tant la divinitat- i en un pla superior -contenint una substància vinculada a les emocions que són energia essencial per al desenvolupament del pla.
La contaminació que en el pla concret ja es considera un atemptat ecològic d’extrema gravetat, en el pla superior té uns efectes incommensurables. De manera que entre els efectes més nocius sobre l’aigua que el comportament humà ha imputat destaquen la contaminació i la contenció de les emocions. La combinació d’ambdues projecta unes atrofies aberrants a la nau, sent una de les causes principals de la seu immobilisme evolutiu i de la involució que pateix la seva consciència que es troba bàsicament representada per l’humà.
Afortunadament, la molècula d’aigua com bona part de la matèria aparent de la nau respon i canvia amb certa facilitat davant l’amor i les armes divines que se’n deriven.
LA MÀGIA DE L'AIGUA

divendres, 28 de gener de 2011

HISTÒRIES D'URÀNTIA. Les belles entranyes de la terra


Aquesta vegada vull tornar a raure a un lloc màgic. La Terra és bella en tota la seva amplitud, ho sé. Mes hi ha racons que tenen un magnetisme especialment potent. M’agrada rastrejar tots els racons més insòlits i assaborir la seva força tel·lúrica.
Sento especial atracció per l’Atlàntida, per a mi és la màxima expressió de la llar. Des que va succeir la catàstrofe es troba repartida pels centres més suggerents del planeta i m’encanta visitar-los. Allà els humans em perceben i m’acullen tan real com les pedres i els grans roures.
Sóc un espectre que estima la Terra i els humans que l’habiten, les vegades que encarnat he estat feliç assaborint la seva màgia especial i gaudint de la seva magnífica bellesa.
En el present etern convisc amb éssers fantàstics que s’apassionen davant les grans moles de la terra i amb ells he ascendit al seu sostre ajudant-los a superar els moments més difícils.
Recordo molt bé l’energia i la fe dels grans constructors de les piràmides, els seus arquitectes m’invoquen per canalitzar els seus projectes i jo com a humil servent de la divinitat estic amb ells per facilitar-los la il·luminació. 
Els humans que piquen les pedres i després les carretejen lleugers conscients de la seva noble implicació somriuen joiosos quan em perceben a prop.


També camino per ascendir al costat d’ànimes capaces de sobrepassar els límits de les altures i arribar als cims més inhòspits, gaudim en trobar allà la comunió amb la divinitat. La seva perspicàcia m’alimenta puix jo em sento part de l’expedició. En moments en què la mort els mira fit a fit, jo sóc canal d’amor i serenor per transcendir la por real de perdre la vida. Plegats superem els límits de l’impensable i així una altra vegada materialitzem a la Terra la força i el poder que emana del cel.
M’agrada pensar que amb la meva vibració aviat trobaré la possibilitat d’encarnar de nou i avançar pel bé comú contribuint així per mitjà de la força de la matèria a millorar i harmonitzar per l’evolució del pla diví.
Voldria néixer home i feminitzar l’esperit de la mare Terra, contribuir a neutralitzar la confusió que s’ha generat a causa de l’egoisme d’aquells que juguen a ser déus. Trobo que el planeta té un potencial enorme i que, malgrat la pantomima que representen els milions d’ànimes en pena que recorren la terra encarnades sense cap sentit que el de cargolar-se en la mediocritat i la mesquina avarícia, la voluntat de ser essència pura de la divinitat és motiu vàlid per intentar-ho eternament.
Trio un instant i cerco en la història remota de la llei del temps, demano humilment al gran univers que em concedeixi de nou la possibilitat de reprendre el fil de la història a Uruk, Mesopotàmia abans que torni a semblar massa tard, demano contribuir a expiar l’errada.
En aquell moment la llum va defallir per motius desconeguts, potser el recorregut de l’astre que entrava en la porció d’òrbita on regna la foscor va fer-la defallir i així fou com l’harmonia va donar pas a la confusió: ciutats per acumular poder i riquesa, dones esventrades i sacrificades per sembrar la por i el desconcert, taules de pedra escrites on pressumptament es dictaren les lleis de déu, la propietat i la famílies passaren a ser uns referents de poder per manipular i manllevar la llibertat.
Certament urgeix tornar enrere en el moment del primer record del gran error i reprendre des d’allà l’amor per totes les formes de vides que brollen innocents de la terra per amb la seva missió desenvolupar i dur a terme el pla diví.

LA CAIXA D'EINES La força de la terra


La força de la terra



Una altra vibració que rep l’ànima en el seu procés d’encarnació es dóna quan aquesta en forma de llum connecta i arrela a la Terra. Com una llavor s’hi endinsa i hi troba contenció i acollida. Arrelar amb el gran xacra de la mare Terra és fonamental per al procés de materialització.
La força de la gravetat del planeta atrau la llum de vida i li’n perpetua la permanència. Durant el període que li és concedit per esdevenir, l’ésser pot caminar lliurement per la Terra. Per evolucionar però li és imprescindible mantenir la consciència, altrament experimenta la cruenta sensació d’ésser mort en vida.
La totalitat de la matèria conforma l’ecosistema Planeta Terra, un complex fràgil i delicat que resulta de la interacció de totes les forces que el sostenen. El seu equilibri és imprescindible per a la seva permanència i evolució.
La Terra es mostra com art en pura essència: cascades, cingleres, penyals, turons i planes, qualsevol expressió de la força de la natura és vàlida per reflectir, amb el paisatges i racons més verges del planeta, la immensa potència de la força de la terra.
En un sentit més estricte la terra com a element material del planeta nodreix els éssers que hi prenen vida, des de la primera llavor que sense la terra difícilment podria créixer fins a tota expressió de vida, inclosa la humana, que en tot moment de l’existència rep la seva força per ser i evolucionar.
Els humans han gaudit de la Terra des de temps immemorials, per mitjà de l’ànima han sabut crear bellesa. Arreu del món les coves no han deixat d’abrigar i acollir infinitat de comunitats humanes que s’han sentit atretes per elles; en elles han criat, han cantat, han dansat i han pintat. L’expressió humana sempre ha estat vinculada a la mare Terra, és la principal font d’inspiració de tota mena d’expressió artística.
Les ànimes col·lectives de tots els temps han sentit la crida seductora de la Terra i sorgint d’ella i vers al cel han alçat temples, torres, catedrals,... edificis bellíssims, creatures humanes resultants de la seva entranyable connexió amb l’Univers.
La geografia màgica recorre el planisferi tot destacant els principals xacres o portals energètics de connexió. Des del prisma energètic que conté el nucli de les entranyes de la Terra brolla una vibració molt subtil que es materialitza a l’escorça o capa superficial del globus (Petra, Knossos, Rapa Nui...) i des d’allà emana una vibració que per la seva bellesa i força contribueix a harmonitzar l’univers i reflecteix una mostra de la divinitat a la terra a imatge i semblança de la divinitat del cel.
Els pobles del nord i els pobles del sud, d’orient a occident, connectats, a voltes més conscients i d’altres menys, a aquesta mirada màgica, mai han deixat de viure en equilibri amb la natura i la mare que l’acull. L’harmonia que la presència de infinitat de vides ha creat al llarg i ample de la Terra és una de les claus per fer possible el restabliment energètic de Gaia. La presència eterna de les ànimes dels pobles sempre en serà una realitat palpable.

dilluns, 17 de gener de 2011

HISTÒRIES D'URÀNTIA. La flama d'Uriel

                                       salt dimensional
M'agrada sentir-me Uriel.
M'agrada sentir-te Uriel.
Al llarg d'aquests segles hem vibrat a l'uníson i hem gaudit de la llum blanca i divina.
Malgrat els massa nombrosos oblits de caminar juntes, les nostres energies mai en realitat han deixat de ser i m'agrada aprendre amb tu de nou sense por, tristesa i patiment.
Massa cansada ja de repetir les mateixes ganyotes, tipa i cuita de revenir amb els mateixos patrons, anuncio ara i aquí, alt i clar fer i desfer amb amor, alegria i molta llum allà i en allò que calgui modificar.


Amb la projecció de la geometria sagrada a la terra puc descodificar el meu ADN i reprogramar les meves cèl·lules, la base amb la qual vull a partir d'ara fer camí i avançar en el meu recorregut pel planeta.

LA CAIXA D'EINES La força del foc


Lluna plena d'avui: Meditació de la Llum Còsmica Platí




Amb aquesta força l’ésser pot transcendir. En néixer amb el primer alè de vida, comença cremar amb l’aire, la part més egoista de l’ànima, que es mostra amb la mà d’un menut nadó que s’aferra amb posat paorós a la força de la terra després de sortir del ventre aquós de la mare.
Amb el pes d’allò que dóna sentit a una nova encarnació, el bocinet de vida que acaba de rebre llum, inicia la seva primer tasca a la terra, amb la pròpia vibració transmuta a través del seu foc intern la seva nova força per primera vegada.
El moviment, la mutació constant i el canvi permeten ser i gaudir de la força de la vida i avançar sense mai defallir. Amb la flama del foc intern la persona humana podrà il·luminar les seves parts més fosques, aquelles que escriuen el propi destí.
Amb l’acompanyament del part sense violència, la flama tindrà la seva vibració més pura i la consciència d’ésser romandrà amb tot el seu potencial per poder actuar amb la màxima impecabilitat i utilitzar l’èter que li fa moure la sang, treballar els òrgans i dirigir des del dos hemisferis del cervell. Des d’aquesta intenció pura, el bategar del seu cor mai deixarà de bombejar amor incondicional que és l’aliment bàsic per poder avançar amb la nau.
Quan la consciència esdevé confusió, la fusió de l’ésser amb l’Univers és perd. D’aquest desencontre sorgeix el bloqueig de l’ésser i l’aturada que immobilitza la nau i interfereix en el pla evolutiu superior. En canvi, quan es manté la puresa de cor, l’ésser pot ser ulls i totes les parts del cos en la seva essència i connectar sense dificultat amb la totalitat que fou en origen. Així la llum interna que mai s’apaga i s’uneix a aquelles freqüències de llum que atragui en el seu pas pel planeta. Quan el receptor de llum es troba en bones condicions, la llum provinent del cel que rep l’ànima en el seu camp magnètic irradia providència.
Amb la força del foc, les ànimes poden expressar millor la seva dimensió eterna i crear bellesa en harmonia amb la natura. Les persones gaudeixen de dies sense ciclons o vents enfurismats i de cel blaus que calmen l’ànima i escalfen com brases, i dies que reben la llum d’una tempesta amb la seva violència natural així com també l'energia de les cada vegada més constants tempestes solars.
Les dificultats reals sorgeixen quan l’humà funciona amb un caos intern causat per la voluntat d’intentar la impossible tasca d’aturar el moviment i el canvi. La intenció d’aturar l’instant no dóna pau a la flama i no contribueixi per tant a mantenir el fluir. Sense comunió el comportament humà s’accelera i encalla en un automatisme que acaba amb contaminació del medi o ambient. Sons estridents i sorollosos, fums i líquids pudents i residus de tota mena són generats i aquesta contaminació en desharmonia amb l’univers pot generar situacions insuportables per l’ésser.

La qualitat del nivell d’espiritualitat de l’ànima del col·lectiu humà determina el funcionament i la bona navegació del planeta Terra en el present etern. Al llarg de la seva història, la humanitat ha cuidat sempre, en major o menor grau, el seu foc intern o canal d’espiritualitat amb l’univers podent així transcendir el temps i la història. Sense passat i futur el fluir del present és possible, altrament tot allò que s’ha enregistrat en els llibres a través de la història de les religions no deixa de ser natura morta o caricatures, éssers sense ànima, per fer anar a voluntat com un vulgar guinyol.

Gaià des del seu centre com a reflex de la comunió de totes les ànimes també disposa del seu foc intern. El magma viu que brolla de les seves entranyes s’entrega també amb la seva força al cel per mostrar-se a imatge i semblança i amb aquesta simetria harmonitzar l’Univers.

dimarts, 4 de gener de 2011

LA PRÒPIA SANACIÓ: L'aprenetatge de ser llum

 Interaccions de llum i matèria: cel i terra


L'ANY 11 COMENÇA AMB ECLIPSI

La lluna fosca amb eclipsi del dia 4 de gener va ser la sacasejada final de tot el reguitzell d'aquestes dates hivernals: Immaculada Concepció, solstici d'hivern, naixement de la llum, dia dels innocents més purs, ritus de canvi d'any i la vinguda dels tres mags des d'orient assenyalant el naixement del gran sol central Sirius.
La vibració interessant per aquest nou any és també la seva posició en l'ordenació numèrica dels anys gregorians.
L'any del doble 11 ja insinua la possibilitat de ser simultàniament aquí i allà com l'electró, del To be or not to be de Hamlet, per anar als clàssics.


L'aurora boreal des d'Estocolm




Per comprendre una mica millor com els moviments del cel que ens il·luminen el dia a dia i ens permeten de ser llum, va bé mirar quins vincles s'estableixen dalt el cel: com interaccionem amb la lluna i amb la resta del cel visible, el Sol i els planetes amb Urantia, el nostre planeta.



Si vols anar més enllà, les sinergies de l'univers no es limiten al cel visible i al nostre sistema solar: del més enllà hi ha molt per aprendre i estudiar
Ara bé, despertar consciència suposa un canvi de paradigma
                                                                                    Mandala TZolkin 13:20



















La matriu del temps, el Tzolkin


















 i  per a aquest es fonamental vibrar amb la nova dimensió del temps com el SINCRONARI 13 llunes x 28 dies del moviment 13 llunes i permentre'ns de confiar i creure que els miracles són ja una cosa tan quotidiana com la física quàntica:

HISTÒRIES D'URÀNTIA L'home a pressió


L’home a pressió


Sóc la típica ànima convertida en paper vulgar, estripada en mil bocins, arrugada amb ràbia impotent i llençada, amb el defalliment d’una ira sotmesa, a una paperera qualsevol.
Des d’aleshores sobrevisc com ànima en pena gràcies a un pensament obsessiu que em manté encara en connexió amb un subtil fil de la meva consciència antiga.
Gaudeixo maltractant aquesta cuirassa a base de sedants que més aviat que tard em facilitaran el dolç plaer de la mort. Una fi que temo encara que mai disposi de temps per recordar-ho. La meva vibració dissonant i incòmoda tremola constantment mentre executo el meu devenir. Em canso i ja no trobo recés en cap còmoda ni coixí.
Em llevo a diari a una hora que el meu cos reconeix sense requerir gairebé del rellotge trampa que m’hauria d’avisar i així sense permetre’m ni tan sols somiar repeteixo jornada rere jornada uns moviments que conec a la perfecció. La resta del humans que actuen com jo em reconeixen el meu comportament modèlic.
Porto incomptables vides naixent i morint amb aquesta fi. He treballat per patrons de tota mena i sota les ordres d’aquests he mort enverinat per les sedants que m’han calmat el dolor fins que el meu cos ha emmalaltit víctima de dolences que m’han permès sofrir fins al final, a mi i als meus, ànimes que per afinitat he atret per compartir la meva immolació. La seva complicitat ha creat ambients lúgubres i antihigiènics en tots els sentits, escenaris mortífers per a criatures insanes que després han repetit obedients el meu camí.
Avui torno a morir, abans però em prometo que la propera vegada tornaré per desobeir.

LA CAIXA D'EINES La força dels elementals- La força de l'aire


LA FORÇA DE LA MATÈRIA

En contrast amb la llum, l’univers i amb ell l’ésser es manifesta també com a matèria, una configuració condensada que permet en funció del seu major o menor grau de solidesa vehicular amb molta més força l’acció transformadora.


La força de l’aire


L’aire és l’element que permet amb més facilitat la canalització, amb aquest l’ànima respira i la vibració s’eixampla. És així com l’holograma de la matèria es torna pràcticament volàtil i el buit sense forma pot expandir-se amb força i mostrar la magnitud del no-res i el tot que conformen l’Univers i per tant també l’ésser a la Terra.
Aquest ésser en néixer rep el primer alè de vida i sovint- tot i que no sempre- els primers instants vénen acompanyats del plor etern amb què l’ànima expressa el seu principal karma, la raó de la seva encarnació i una primera gran connexió amb la força de la vida amb les seves tristeses i les seves alegries. La qualitat de la respiració és vital per a la seva evolució, per això és imprescindible recordar tard o prest la consciència primera amb la que ha endegat el seu camí per la Terra, la llum del seu origen.
                                          L'arbre de la permacultura

Les persones humanes en els darrers episodis de la seva història escrita hem pretès manipular el canal d’entrada a la vida i de manera subtil interferir aquest canal de vibració fins a confondre’n totalment la consciència. La intervenció d’una branca de coneixement o ciència, que hem anomenat Medicina i que des d’una mirada parcial ha gosat a interferir i el moment de la mort, ha facilitat el poder als humans i amb aquesta suposada innocent intenció per mitjà de la ingesta de química ha modificat el pas natural d’entrada de l’ésser de llum a encarnar a la Terra. Augmentant altament la probabilitat d’encetar amb confusió i manca de referents bàsics.
La respiració conscient és una de les claus per obrir el portal de saber ancestral i la connexió interpersonal de l’ànima grupal, des d’aquesta força la nau que té les eines per evolucionar és capaç de reprendre el vol i l'alegria necessària per a adreçar el seu rumb malgrat les dificultats en les que es troba retinguda.
La capa d’aire que envolta el planeta Terra permet que la vida flueixi i pugui expressar amb els seu moviment la dansa en espiral sens fi. El moviment dels éssers amb consciència prevists o no de la qualitat de la matèria tenen la responsabilitat de manegar en equip aquest timó . Per a garantir l’èxit d’aquesta acció col·lectiva cal assegurar la total connexió de tots els éssers. La sàvia natura és qui disposa de la batuta i marca el ritme de la dansa topant en els darrers centenars de milers d’intents amb la resistència dels humans encarnats perduts en l’individualisme i l’alienació que és resisteixen a oferir total entrega i rendició. La gran majoria ha oblidat la senzillesa del gest sense intenció i gaudeix només aplaudint la màgia d’uns representants escollits per les seves virtuts excelses.
L’univers no pot harmonitzar la nau només per mitjà de les petites ofrenes ofertes pels éssers aparentment més dotats. La professionalitat, el perfeccionament i l’especialització de l’acció són tasques que correspon a totes i cadascuna de les energies que tenen representació física de l’etern a la Terra. En aquest sentit els humans creuen erròniament que la massa ha de dedicar la seva energia a especialitzar-se en tasques que no requereixen de connexió i art, i que han de servir, tan sols i de manera mecanicista i absurda, a un desviat objectiu de nodrir o podrir, per acumulació i excés, els nuclis de retenció de matèria d’uns pocs que per la força s’han autoescollit com a privilegiats. Molts desconeixen que aquestes acumulacions de matèria són el principal càncer que pateix Gaia i que són per tant els causants de la gran avaria de la nau. 
La seva materialització en un pla real es fa evident quan succeeixen les grans catàstrofes naturals que des de Noè, en moments concrets esclaten per mostrar l’ira del cel. És aleshores quan Gaià davant de tan dolor acumulat per la confusió atrau del cel i escampa sense remordiment les més cruentes inclemències, aiguats i vents huracanats. Davant la contundència de la seva autoritat pot semblar als ulls dels humans que la situació s’executi amb la estúpida voluntat del càstig. Així és com massa sovint les persones desvien el seu comportament quan es troben envaïdes pel foc de la ira, i així s’imaginen que es comunica l’Univers amb elles. Res més lluny d’això, els danys ocasionats per la força del cel a la Terra, sigui a través de la força del vent, la força de la terra, la força de l’aigua o la força del foc, són boniques lliçons d’humilitat per recordar on es troba i quina dimensió té cadascú. Massa vegades la supèrbia dels humans ha provocat que el cel enviés missatges ferms i clars però plens de contundència.
L'àgora fractal
Afortunadament, resten comunitats que ofereixen gratitud a la natura de Gaia, i així també a la seva projecció al cel, a través de cants, danses, resos o meditacions i són totalment conscients que només per mitjà d’aquesta entrega absoluta dels seu amor per la bellesa el planeta Terra podrà respirar de nou i contribuir així a l’harmonia i evolució del pla diví.

http://xochipilli.wordpress.com/bienvenido-al-cuaderno-de-notas/