dijous, 24 de novembre del 2011

ARC ENERGÈTIC D'ECLIPISIS 26 NOVEMBRE- 11 DESEMBRE 2011


El darrer cicle d'eclipsi del 2011 com un arc d'energies

TROBADA COL·LECTIVA DE TREBALLADORS DE LA LLUM

Iniciem la Vida com una Identitat en Expansió
Dissabte 26 de Novembre 2011
11:00 temps de pau



Durant el cicle d'eclipsis, nosltres serem guiats vers la comprensió de la pròpia veritat, la identitat multidimensional fluint per a poder entrar en l'expressió per desobrir i viure el Dharma de la nostra encarnació. Ens obrim amb la major claredatals nostres origens, ens adonem del propòsit i les qualitats que nosaltres portem a la Nova Terra i el potencial del despertar en massa. Nosaltres som guiats per obrir i viure com nosaltres sabem ser per nosaltres mateixos. Ens inciem per nous camns de veure, visionar i per tant crear la nostra vida.

Ens obrim a u procés de renovació, refrescant el temple del nostre ser i rebre les noves expreriències i conèixement a l'avast.

Trobada col·lectiva de treballadors de la llum són trobades de canalització en viu, fluint pels límits de la creació! Té relació amb aliniaments comics i galàctics i considerables entrades de diferents qualitats de llum.
Orientació i Exercicis Energètics per Aliniar-se amb les energies actuals.
Són potents experiències comunes per co-crear, expandir, cel3lebrar, explirar les energies en profunditat i alterar el teu camp energètic.
També poden afectar la percepció de la il·lusió de viure a la Terra i fer-nos adonar que participant el teu sentit de la realitat s'afinarà i povocarà canvis en la teva vida per a poder equilibrar i estar en pau amb allò nou que t'envolta.

Informació traduïda de:

http://www.expectwonderful.com/november-25-december-11-eclipse-passageway.html














diumenge, 25 de setembre del 2011

A MERCÈ DE LA CONVERGÈNCIA CÒSMICA




L'entrada a la tardor ha suposat un reajust,
un equilibrar el dia i la nit, la llum i la foscor,
les nostres polaritats.

Un reprendre el punt de partida en el no res,
el buit creador per endegar de nou l'activitat,
a mercè de les energies còsmiques que ens acompanyen des del cel
per a caminar per la Terra.




EL COMETA ELENIN

Els secrets de l'astrofísica...

El dia 27 de setembre es donarà l'aliniació d'aquest cometa amb la Terra i el Sol

per saber més del recorregut i l'aproximació d'aquest cometa a la Terra clickeu a aquí







Què suposa el pas de l'Elenin?

1)  vegeu a www.rafapal.com

2) llegiu a la hermandad blanca








3) a Omniverso Fractal











4) Si voleu aprofundir més escolteu a Isabel de la Fuente:


Escolteu-la...


parla de tot, iniciació en massa i convergència còsmica harmònica...


Què podem fer?

A iniciativa de Children of the Sun:


-Propostes d'acció (ritus de pas, activació de la xarxa planetària...)

-Calendari d'events còsmics i activacions.

Podeu veure també aquest vídeo sobre el crop cercle aparegut el 29 de juliol...





dijous, 1 de setembre del 2011

SER TEMPLE AL SETEMBRE...

bategar amb la terra fa del setembre un mes especialment suggerent

...pots anar a Taller la Diosa i imaginar una dona per a més info aquí


“Imagina una mujer que cree que es correcto y bueno que ella sea mujer. Una mujer que honra su experiencia y cuenta sus historias. Que no acepta cargar con los pecados de otros en su cuerpo y su vida..."
      o bé passar-te del
      9-11 setembre pel
     Festival crudo 2011
      En La Cascada, Ojén, Málaga

.









sàpigues que...

La primera tarea no consiste en crear, sino en dejarse llevar - Clarissa Pinkola Estés












i així  després, amb la calma, projectar realitats
19-20 oct aMadrid
VI Congreso "Proyectos y Utopías para un mundo mejor".
per a més info ves a Fundación en valores










FELIÇ CAMÍ CAP A L'EQUILIBRI I LA PAU DE L'EQUINOCCI DE TARDOR!



dilluns, 1 d’agost del 2011

LA LLUNA PLENA D'AGOST: AMB EL FOC SOLAR MÉS NOBLE I ELEGANT




La lluna plena de lleó, el 14 d'agost del 2011




La unió còsmica de l'energia femenina de la lluna plena amb l'energia masculina del sol a ple estiu!










Propostes per contribuir des de la quotidianeïtat a crear un estiu amb + consciència planetària
i ja amb la intenció de vibrar amb la vibració de l'11, el potentíssim fractal numèric en base 1:
11-11-11: portal multidimensional per reconêixer amb el paradigma vibracional








meditem: 31-7-11 per la fam a somalia i àfrica-noruega i més










11 d'agost: cercle sagrat femení a sant cugat








Vibrem ben a gust, amb un estiu ple d'accions per l'autosuficiència
i l'habitar harmònicament passius!


dilluns, 18 de juliol del 2011

Temples d'amor conscient

EL TANTRA i l'AMOR CONSCIENT

Persones, iniciatives que utilitzant les tècniques ancestrals del Tantra ens suggereixen, a través d'unir el cos amb l'energia de l'amor, una via per retrobar-nos amb aquest noble i ben nostre potencial humà.





Una proposta per retrobar la teva deesa
Taller de tantra Despertando a la diosa, liderat per Rosalia Miró





Les paraules de l'instructor de Tantra Martí Carretero, conegut també per Hari Drass, ben suggerents per anar fent boca...

dissabte, 25 de juny del 2011

SANT JOAN 2011






Realment a aquest mes de juny n'hi ha per tirar-hi petards!
Va començar amb l'eclipsi de sol el dia 1 de juny, després el de lluna amb la lluna plena del 15.


Just avui, Sant Joan, acabem de celebrar un solstici amb una revetlla feta el dia de Corpus.
Una bona oportunitat per deixar anar i cremar tot allò que ja no ens serveix per caminar. Per tenir el sarró buit per poder recollir els fruits d'allò sembrat sense que ens pesi massa la càrrega.







I el mes acaba sent vigilia d'un altre eclipsi solar el del dia 1 de juliol.
I tot seguit la proposta d'aprofitar una lluna nova eclipsada i amb el foc de l'estiu per poder desprendre's del pes de totes les coses materials que amb por hem anat carregant amb nosaltres. Des de l'amor tot flueix i ja no cal necessitar per si de cas. Potser sí que és el moment de confiar en la nostra capacitat d'autoexistir sense crosses ni sobrepes.


Tot està per fer, tot és possible avui...


Per a més infomació:
Programa Ki de Vida 2011
Article: Acceleració atòmica
Article: Iniciació de la gran renúncia del materialisme
mp3 element terra
Altres mp3






dimecres, 16 de març del 2011

LA CAIXA D'EINES La força de la unió còsmica


 

 

La força de la unió còsmica

La principal fortalesa de tota existència rau en la seva connexió amb la pròpia línia crística, el fil de plata que permet la comunicació amb el cosmos.
En tota situació cal tenir en compte que per gaudir plenament del goig i l’alegria de viure és fonamental que les persones tinguin consciència plena de l’ara i aquí i per tant estiguin en comunió amb la totalitat. La diferència entre aquest estat de consciència o bé l’estar però patint petits lapsus de desconnexió per anar al passat o al futur és abismal. El cansament i la despesa energètica que generen la manca de lucidesa i en un segon estadi el pensament obsessiu desencadenen un comportament mecànic sotmès a un cert grau d’alienació que pot ratllar l’absurd de l’existència i dur-la a una pèrdua total de sentit per la vida.
Afortunadament, la vida és un sistema de comunicació amb un funcionament tan perfecte que constantment convida al canvi. Les situacions aparentment difícils i injustes tenen per mòbil generar una crisi amb la fi de reajustar l’ésser en allò amb què es troba encallat i de convidar-lo a evolucionar i millorar.
L’ecosistema es troba en constant moviment energètic per tal d’assegurar-se la supervivència i evolució. L’encontre entre els nostres camps d'energia mai és gratuït, normalment comporta un reconeixement i un aprenentatge basat en semblances i coincidències que permeten fusionar, atraure o enamorar.
la unió còsmica
Quan dues energies o vibracions coincideixen, generen una nova ona de vibració, resultant de la suma de les dues. Si coincideixen en positiu l’ona resultant es duplica també en positiu, és el moment excels de la relació, aquell que ens reporta més beneficis perquè augmentem el potencial. És el referent que no hem de perdre de vista perquè és el punt màxim on hem pogut arribar i per tant en termes d’aprenentatge el punt de la relació que més ens aporta per avançar, el millor tresor a custodiar. Una relació especialment bonica, si no es donen altres condicionants com la contradicció i el rebuig, esdevé durant nou mesos al ventre d’una mare. La fusió entre aures dins el cicle de la maternitat és la unió còsmica per antonomàsia.
Quan es dóna la separació per empatia les dues ànimes parteixen d’aquesta nova vibració. En el cas de les relacions d’amor entre dos ànimes sempre després de la separació es parteix de la vibració resultant, per tant si aquesta relació acaba en el millor moment les dues ànimes partiran de la nova consciència per atraure una energia afí a aquest nou grau o nivell.
Les energies fluctuen i amb la seva suma es poden generar noves ones resultants. Entre les múltiples possibilitats es pot donar també el punt contrari, que coincideixin en negatiu i aleshores la ona resultant dobla en negatiu.
En el cas de les relacions entre persones humanes és el moment en què la relació ja no és dóna amb facilitat o comoditat perquè el reflex ja no agrada i costa de reconèixer-se en allò de l’altra que no ens volem mirar i transcendir. La relació es torna en aparença totalment destructiva, ara bé si se li pot donar la volta comporta un aprenentatge preciós i molt valuós, un transcendir des de la part més fosca que suposa sempre molt d’enfortiment.
Es pot donar una situació intermèdia , és el cas en que les dues ones en trobar-se s’anul·len generant immobilisme, mediocritat i apatia. Una es troba anul·lada per l’altra i també en aparença és fa molt difícil de canviar la situació. Desembussar una situació d’aquest tipus té també un gran valor perquè suposa transcendir l’enquistament, l’acumulació, la saturació i qui troba força per fer-ho en una situació tipus de dues energies aprèn que el canvi sempre només depèn d’una mateixa.
En tots els casos és imprescindible que, malgrat els possibles bloquejos i lapsus que l’ésser pateixi a causa de la intensitat de l’experiència emocional conferida, l’humà recuperi la comunicació amb l’univers,  perquè serà a través d’aquesta informació còsmica que podrà recuperar la lucidesa mental i saber quin ha de ser el seu millor procedir per poder avançar a tant individual com col·lectivament en harmonia amb l’ecosistema i per tota la immensitat.


Per saber més de la vibració d'ones cerebrals 

HISTÒRIES D'URÀNTIA. La llavor còsmica


La llavor còsmica


M’agrada tenir la certesa que quan surto de la làmpada i em torno el geni de la llum que tot ho pot, a la terra hi tinc plantada la llavor que finalment fructificarà.
Sí, ser llum sàvia i pols d’estels em dóna molta màgia i seguretat. Puc volar, omplir-me de riquesa i sentir ben a prop la fortuna. Tinc accés al Coneixement i em sé capaç de tot, perquè sóc guspira de llum divina i sóc part de la Creació. M’agrada molt ser part i tot em dóna tota la força i em reconec infinita, en les parts i en el tot, em sento: el geni de la làmpada.
M’encanta, m’encanta no deixar de ser geni i sentir-me acaronada per la terra. Jo sóc, sóc una llavor còsmica, conformada, contornada, continguda, consentida, comuna, corbada, convinguda, ben conservada, ben comportada, ben confortable però connectada amb el nèctar infinit i diví. 
 
Ser conformada, contornada i continguda em limita i em confirma la seguretat d’ésser una o confondre’m amb l’horitzó.
Semblar comuna, corbada i convinguda em permet reconèixer la meva idiosincràsia després de néixer en un racó important i qualsevol.
Estar ben conservada, ben comportada i ben confortable m’ajuda si ho faig com vull i quan em ve de gust.
Ser, semblar i estar com a llavor còsmica entre el cel i la terra és el privilegi que tota ànima quan encarna a la terra pot gaudir.
Assumir-ne la responsabilitat és un honor. Paraula d’ànima!
Per contra, eximir la responsabilitat, és acceptar que la llavor sigui manipulada. Tota llavor còsmica ha de saber que delegar la responsabilitat té conseqüències gravíssimes per la seva natura.
Qualsevol llavor és susceptible de patir l’abús d’un patró, un model que violant la pròpia autenticitat la deixi estèril, genèticament modificada i capaç només de produir de forma mecànica uns fruits insípids i mancats d’amor.
M’agrada ser llavor còsmica i reivindico ara i sempre la igualtat i la diferència, acuso per contra la desigualtat que iguala i deixa que tot bri de vida s’uniformitzi i perdi la possibilitat de respirar en llibertat i transcendir. Sento compassió per aquelles ànimes engabiades en hivernacles esterilitazats, excessivament fertilitzats i emmalaltits. Em sap greu veure com aquesta artificialització de la natura comporta desconnexió de l’aliment bàsic: la llum de la vida, la força que no necessita d’antibiòtics antivida afegits intencionadament per alienar.
Visca la força còsmica del més enllà i les llavors salvatges i autòctones que són sense anar més enllà: pura i simple vida!

dilluns, 7 de març del 2011

LA CAIXA D'EINES La força del silenci


La força del silenci

 


La primera gran força que permet la unió còsmica és la capacitat de crear silenci. És possiblement la vibració més neutra i a la vegada més potent de totes perquè es limita a la comunió amb el Creador. I aquesta fusió amb tota la creació, entesa com la totalitat a la qual l’ésser forma part, permet l’abolició del temps i de la seva plasmació a l’espai.

Tot ésser a tall individual necessita practicar amb certa assiduïtat aquest hàbit d’higiene emocional per retrobar-se amb tots els nivells de l’ànima i a partir d’aquest retrobament fondre’s també amb el magnetisme resultant d’aquest silenci.
La remor interna que l’ésser pateix quan no connecta amb la pròpia vibració és la interferència més eficaç per torbar la projecció de l’ànima. Aquella veueta que tota encarnació humana ha sofert en aquells moment d’incertesa mal viscuda i dispersió és la manera més subtil que el propi ésser té per distreure’s i oblidar finalment la seva missió a la terra. En els darrers temps, el aparells moderns com la ràdio, el televisor o el mateix ordenador acompanyen i a la vegada són un succedani de silenci. Envaeixen subtilment i sense treva les llars imposant un silenci unilateral o un soroll de companyia constant.
Per contra, quan la persona posa atenció en el present i pot aturar aquesta fressa -que l’ancora en el passat refregant el pensament en els records construïts o la dispara vers el futur dissenyant unes expectatives esclavitzants-, aleshores pot escoltar el silenci i assaborir tots els aprenentatges que aquest porta implícits.
Les mil cares del silenci però no sempre són agradables, de vegades són tallants, corglacen i espanten. De vegades el silenci és molt agressiu, quasi mortífer, i pot generar tensió i respostes violentes.
Al llarg dels temps viscuts i escrits com a història s’han donat enfrontaments que s’han saldat amb silencis assumits per uns o altres, pobles i governants, que han estat conjunturals per l’època. D’aquesta fusió amb la totalitat n’ha sorgit una variant de l’ordre polític que els humans han anomenat absolutisme o totalitarisme. En ambdós casos la dualitat ha perdut l’equilibri, s’ha donat més èmfasi al recursos materials que als espirituals. Sota aquesta forma d’organització la societat s’ha vist obligada a atorgar a un sol ésser la titularitat de ser el cabdill, l’únic cap del fil conductor capaç de connectar i rebre de la vibració de la divinitat creadora. A conseqüència d’això la resta dels humans s’han trobat induïts per la força o de manera més subtil a sotmetre’s a la voluntat d’aquest intermediari cobdiciós.
Altres vegades el silenci ha mostrat una cara més humana generant emocions de gran vàlua humana i infinites vegades ha estat el punt d’unió per establir vincles d’amor i complicitat.
Cada ésser ha trobat amb el silenci una abundant font d’inspiració per a realitzar els seus somnis i crear amb art i saviesa tota manifestació d’harmonia i bellesa. Des de la prismàtica individualitat a l’encontre silenciós amb l’altra, la ànima ha sabut fructificar la vida. A través de la comunió de la fe religiosa o la lluita per un ideal comú les comunitats humanes han sabut elaborar i recrear projectes magnànims que només eren possibles sota l’aura silenciosa de la complicitat i la fe en ells.
Monte Alban (Mèxic)
Moltes religions utilitzen el res per a connectar amb l’ésser superior, de vegades ho fan des del silenci de la paraula, dient tots alhora alguna cosa però deixant la pròpia ment en silenci, i altres vegades el silenci es procura complet com en el cas de la meditació. El silenci intern és comú a totes les pràctiques religioses i la celebració de les cerimònies siguin danses o siguin oracions és fonamenten amb aquesta comunió, sota el risc de vegades de caure en l’engany a causa de la voluntat de poder i manipulació d’aquells qui lideren el ritual.
Experimentar el silenci és una virtut humana clau per poder esdevenir absolut i evolucionar per mitjà de l’observança. El silenci comporta no acció i aquesta connexió absoluta és imprescindible per agafar impuls i avançar. Sovint s’utilitza per acompanyar a la mort i com a mostra de respecte per substituir el poder limitat del llenguatge.
En aquest interval d’incertesa la persona pot assaborir un dels encontres més fructífers de la seva experiència humana, la possibilitat de vincular-se en tot moment amb l’esperit infinit de l’eternitat i establir diàleg amb l’arrel del res. Aquest zero absolut, sotmès a la contradicció i a l’ambigüitat d’expressar també simultàniament el tot permet que el silenci esdevingui només a cavall entre un i l’altra permetent així endegar el moviment. El silenci és per tant una eina imprescindible per a poder restablir el moviment natural de la nau.

espai en blanc, una possible cita amb el silenci

LA CAIXA D'EINES LA FORÇA DE LA TOTALITAT (part 2)


LA FORÇA DE LA TOTALITAT


La principal fortalesa de l’ésser sorgeix de la seva capacitat de romandre en l’essència primera i última de la seva ànima. El poder que dóna la pròpia consciència retorna sempre a l’ésser que en tot moment disposa d’eines senzilles per retrobar-se. La força del silenci permet sentir la força de la unió còsmica de l’ésser amb la totalitat de l’etern i l’infinit, entès aquest com la part i el tot que conforma l’univers.
El record d’ésser unitat s’enregistra durant la gestació a l’úter matern i la força de la maternitat permet que la mateixa força es mantingui intensament i de manera evident en els primers mesos d’esdevenir consciència i existència en el pla físic real de l’ésser encarnat.
Esdevinguda la primera evolució en el pla terrestre, i amb l’acompanyament natural que ofereix la unió còsmica i el seu silenci, a l’ésser li és permesa, de manera lenta i suau, la separació, la força de la separació permet l’autonomia, la capacitat de procedir de forma independent i lliure. La força de la separació propicia la força de la llibertat i amb aquesta la consciència procedeix a fer ús de la força del pensament podent amb aquest decidir amb clarividència quin pot ser el seu camí i la seva aportació a la nau Planeta Terra.

dilluns, 21 de febrer del 2011

HISTÒRIES D'URÀNTIA. Ave Maria


Ave Maria


Jo et saludo Maria i conscient d’allò què representes m’obro a la teva vibració per a què juntes podem contribuir a transmutar el destí de la Humanitat.
Entenc que el passatge de l’evangeli que explica l’Anunciació a la Verge simbolitza la capacitat de les persones, una vegada ens hem pogut desaferrar de la matèria, per connectar i canalitzar amb el més enllà. És per això que jo et saludo, i celebro el saber entregar-me com tu, Maria, per poder crear a la Terra a imatge i semblança la pau, l’harmonia, alegria i la bellesa universals.
Sota aquesta òptica interpreto de nou el misteri de l’Esperit Sant, considero que la total entrega i comunió amb l’energia de l’Univers que tinguéreu els dos cossos a l’hora de fer l’amor i connectar extasiats amb el seu silenci vibrant, permeté encarnar una ànima crística, potser més pura que les altres, però, en essència, com totes les persones humanes: amb una consciència que es pensa a ella mateixa i es troba en sincronia amb l’Univers.
 


Sóc una ànima vella com la mateixa comunitat humana i en sé les seves virtuts i defectes, sé de la seva dualitat. He encarnat infinites vegades, i amb els cossos que se m’han concedit, he estat part activa del seu esdevenir. Sempre he actuat per amor i tan bé com he sabut. He encarnat homes i dones que formaven part d’una ànima familiar que a la vegada es trobava regida pel domini d’una societat amb un inconscient col·lectiu o ànima col·lectiva polaritzada.
Per això de vegades he viscut sota el domini de la ment masculina i mecanicista. I gràcies al seu raciocini he estat un ésser savi que ha contribuït de manera eficaç a desenvolupar la ciència i la tècnica, avenços que han estat una benedicció per al progrés de l’espècie. En aquestes circumstàncies malauradament, i amb la complicitat d’altres ànimes perdudes en l’egoisme com jo mateixa, també he estat la raó de moltes misèries i desgràcies al món. Sota la voluntat d’acumulació i víctima de l’empatx de l’excés he pretès conquerir la natura generant desequilibri i conflicte. Massa vegades m’he confós i he fet mal ús i abús del poder i de les eines que ens han concedit la força per avançar en l’esdevenir.
He patit la cobdícia i l’avarícia fins a ofegar-me en les meves feixugues riqueses.
He estat guerrera i he participat en les més cruentes batalles fent brollar amb ira la sang quan calia.
He plorat i estat covarda quan presa per la tristesa no podia més amb la meva ànima.
Ara bé, també he estimat fins a morir o donar vida a mercè dels aprenentatges que prèviament m’havia demanat per avançar i contribuir a situar la nau en la seva òrbita altre cop.
I així, entregada a aquesta consciència dita femenina de l’Esperit Matern, jo et saludo Maria i invoco la teva prodigiosa virtut de rebre llum i consciència.

I alliberada del cos connecto de nou amb la totalitat per a que em guiï com una observadora pura, simple i innocent cap a un etern recomençar. Invoco uns pares que m’engendrin per a, un cop encarnada, perpetuar la consciència i contribuir a la honrosa tasca d’embellir aquesta terra.

diumenge, 30 de gener del 2011

LA CAIXA D'EINES La consciència de la pròpia vibració còsmica












 

CONFERÈNCIA: 
L’Anatomia energètica de l’ésser humà 
Per Marie Lise Labonté
 Dimecres 2 de febrer 2011  a les 19.30h  Llibreria Bertrand. Rambla Catalunya, 37. Barcelona        
Introducció a una visió completa de la nostra estructura que engloba els cossos subtils, els centres d’energia i el cos físic. 
Entrada lliure

 

La consciència en la pròpia vibració còsmica

És fonamental que en néixer la persona prengui plena consciència de la seva vibració i que no deixi en cap moment de mantenir-se connectada a l’univers per a poder esdevenir i evolucionar segons el potencial de la força de la llum.
El punt de partida és dibuixa en el mapa natal del cel segons els dotze signes del zodíac. A mesura que la vida transcorre aquesta vibració evoluciona amb el nostre devenir i amb el pas cicle a cicle entre els astres. Així la pròpia vibració còsmica es defineix, segons el pas del sol, la lluna i els diferents planetes per les dotze constel·lacions que ocupen el nostre cel, o sigui amb la petita part de l’univers que ara és perceptible als nostres ulls, i amb la resta que no veiem, o a la que als nostres ulls ja no existeix.
Encarnar-se a la terra suposa tenir un cos al món, una minúscula plasmació del cosmos per interaccionar energèticament a través de l’amor, des d’una perspectiva alta i de manera impecable, sense pecat o sense intromissió de l’ego. Suposa una voluntat d’entrega total a l’univers per a complir el pla evolutiu de l’energia universal o el pla evolutiu i etern de Déu i assumir la nostra missió a la Terra. Acceptar la voluntat divina de l’univers, suposa una entrega sense condicions ni resistències. En un pla més humà, suposa sobretot un trobar sentit al do de la vida que se’ns ha atorgat i especialment, suposa un assumir plenament la responsabilitat que se’ns ha adjudicat.
La llibertat i l’autonomia en la presa de decisions són totals quan l’ésser es capaç de diluir el jo fins a sentir la completa pertinença a la totalitat energètica que mou la creació. Aleshores sap el què més li convé i si erra o no el camí. Sap perfectament que l’entrega a la seva part inconscient és guiada per una causa justa o sap que l’abandó a l’inconscient li reportarà grans plaers immediats però potser també les pitjors misèries. Ho sap, perquè les condicions d’aquesta segona tria suposen sempre la dualitat, la polaritat entre llum i foscor, mentre que si l’entrega és amb ancoratge amb l’univers i el seu creador únicament es dóna per contribuir a l’evolució i harmonització de la nau i de l’univers.
El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.
El cos aferrat a la matèria perpetua la inèrcia del caos in eternum i obstaculitza l’evolució. Els humans desnaturalitzats i atrapats en la voluntat d’acumular i acaparar matèria creient erròniament que així podran igualar-se, enfrontar-se i superar a una caricatura grotesca que anomenen déu, són la principal lacra del planeta. El seu mòbil principal, la neurosi sexual plasmada sobretot en els primers moments de rebre llum a partir d’un aprenentatge pervers que es basa en la confusió que genera la negació del subministrament natural de les necessitats bàsiques d’afecte i aliment i la implantació dels patrons de por i insatisfacció, comporta uns efectes contraris al que seria requerit per a l’evolució de l’energia vital que invoca pura i simplement la total seguretat i la confiança de ser mereixedor d’abundància al llarg de tota l’experiència vital.
Bona part de les ànimes encarnades en els darrers temps s’han forjat des de la perspectiva desnaturalitzada i artificial del patriarcat i són generalment fruit d’una sexualitat viscuda amb un cert grau de repressió, en la mesura que, de manera més o menys intencionada i conscient, l’ordre patriarcal així ho ha establert i previst amb la intenció d’interferir la pròpia vibració còsmica que els confereix la llibertat de ser.
Aquesta neurosi sexual té l’origen en les etapes prèvies on l’ésser és defineix i configura. L’etapa més subtil és la de la pre-concepció, totes aquelles provatures, intents i combinacions abans de l’etapa més clara de concepció on ja és confirma el patró, la carcassa i l’embolcall energètic que rebrà la primera llum de vida. Si els assajos de preconcepció són originals i creatius o si són mecànics i repetitius, l’ésser posteriorment, mentre no ho transcendeixi, està condicionat a viure la sexualitat i en definitiva la vida sota aquest patró. 
Així doncs, el primer encontre amb la sexualitat és fundant i per això la sexualitat viscuda en aquest moment o etapa tan subtil de l’ésser condicionarà el seu caminar per la sexualitat i en definitiva tot el seu caminar per la incertesa. Si el punt de partida evoca a la confusió aquesta s’anirà repetint fins que a través de la consciència es pugui transcendir, si afortunadament aquesta primera vibració còsmica emet el silenci de la música celestial, l’esdevenir de l’ésser gaudirà de l’eterna harmonia i la bellesa d’aquell moment.
Les persones des de la consciència podem fer un bon ús de la pròpia vibració i contribuir a la sanació vital de Gaia. Això dependrà en gran mesura de com interaccionem, resolem i transcendim els encontres amb les diverses energies que la vida ens reportarà.
Per tant, al llarg de la vida es donaran certes oscil·lacions i evolucionarem, però la pròpia vibració serà el patró base per caminar per la terra i a partir de l’amor creatiu generar una vibració més potent capaç de fusionar des de l’ànima col·lectiva amb la totalitat de l’Univers i fer que la vida dins la nau sigui una festa constant.

El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.

HISTÒRIES D'URÀNTIA. La dona presa d'aigua

Sento un dolor intens al coll talment m’haguessin degollat. Tinc les entranyes regirades i la tristesa m’evoca a aquell vespre quan amb la posta de sol em van esbudellar.
Fa cinc mil anys, jo era una sacerdotessa a Uruk. Hi havia un home, un sacerdot com jo, que m’estimava. Amb ell dansàvem pels déus i amb la força de la unió còsmica ens expressàvem la immensitat de l’amor diví des de la Terra cap al cel. Havíem entregat les nostres vides a servir a déu des de la Terra pel bé de la mateixa i de les persones que l’habitàvem. Els nostres cossos servien junt amb altres cossos per canalitzar la força tel·lúrica de les entranyes de la terra on el temple que servíem havia estat construït. A canvi rebíem la protecció i l’amor incondicional de les nostres intel·ligències còsmiques que de manera sincrònica o paral·lela existeixen per nosaltres univers enllà.
Honoràvem a la Gran Divinitat i vetllàvem el seu misteri, de la mateixa manera que cal fer-ho ara puig no hi ha cap diferència entre aquell present i el que tenim o el que vindrà.
No obstant els tràgics fets succeïts en aquell moment, la crueltat dels sacrificis humans per abastir de poder a pocs, són lastres que expliquen la situació del món actual al qual jo he encarnat amb la missió de posar fi a aquella macabre direcció que prengué aleshores la humanitat.
La sincronicitat permet reprendre el fil d’aquell moment enllà i es per aquest motiu que no m’he cansat de reencarnar vides i vides i treballar per restablir la pau i la solidaritat intrínseques a l’espècie humana.
Porto trenta-set anys amb aquesta carcassa i fins ara no he pogut recordar, el joc és tant pervers i sofisticat que el dolor de l’experiència m’ha forçat a l’anestèsia total, la desconnexió i l’oblit. Potser només així, amagant, colpejant i anul·lant la meva ànima de manera infatigable he pogut arribar fins aquí, com una dona presa d’aigua, amb les emocions contingudes fins a l’extrem. Patint la pressa del dia a dia per por a aturar-me i mirar sofrent, amb la peresa d’aquella que es creu incompresa, desvolaritzada i incapaç de tot.
Sento que les ferides que duc enregistrades a l’ànima de fa cinc mil anys, segons la línia del temps establerta per enregistrar els fets que narren la gran mentida que ha estat la història d’aquesta era i els mil·lennis precedents, m’han causat la paràlisi i la por que se m’activaven fins al punt de voler-me autoimmolar davant qualsevol petit estímul que ressoni sota una vibració que la meva subtil memòria cel·lular pugui reconèixer i em dugui a evocar aquell tan present passat.

LA CAIXA D'EINES La força de l'aigua


La darrera vibració vital és la de l’element aigua, la Terra la conté, el Sol l’escalfa a temperatura ambient i la Lluna la regula.
L’essència humana flueix amb aquest compost químic que expressa quietud i l’ésser encarnat viu sobretot gràcies a aquest fluït. Som un percentatge molt elevat d’aigua i això fa que sigui una de les substàncies imprescindibles.

L'art de la natura
La nau Planeta Terra té diversos circuïts organitzats per a contenir i fer circular l’aigua. Bàsicament destaquen les grans masses d’aigua o oceans que arran de terra conformen els mars, petites porcions amb dinàmiques i concentració de sals i substàncies minerals de diferent densitat fet que matisa l’energia que d’elles emana. A nivell superficial, la massa terrestre o continent acull també unes artèries o canals naturals de Gaia que s’anomenen rius, quan s’acumulen i perden la linealitat i el fluir superficial prenen el nom de llacs.
Les persones de sempre han trobat imprescindible organitzar la seva supervivència al seu entorn, quan adopten la tendència sedentària estableixen les poblacions seguint diverses lògiques considerant la seva proximitat i prioritzat les ubicacions tocant a fonts naturals.
Com a elixir de vida, l’aigua enregistra les emocions, els impulsos que permeten millorar com a ésser i contribuir cadascú des de la seva missió al pla evolutiu diví. La Lluna molt concretament i la seva interacció amb d’altres esferes d’alta densitat com els planetes del sistema Solar, el mateix Sol i d’altres astres que influencien la nau són nuclis potenciadors d’accions i les seves emocions implícites.
L’acció humana a través de la tècnica ha permès artificialitzar aquest fluir i aquest acte ha
permès grans avenços tecnològics però el seu mal ús i abús ha comportat efectes nocius en el pla esotèric. És el cas de les comportes que limiten la immensitat d’aigua que acull una presa o un pantà ha permès als humans gestionar l’aigua segons el seu propi criteri i massa sovint els responsables d’aquesta gestió s’han oblidat de consultar i esperar el permís per continuar amb el desenvolupament d’aquestes obres d’alt enginy humà però fort potencial energètic, amb efectes en els dos plans el concret- permetent l’abastiment d’energia sense requerir de les fonts directes d’aquesta que oferia la natura i per tant la divinitat- i en un pla superior -contenint una substància vinculada a les emocions que són energia essencial per al desenvolupament del pla.
La contaminació que en el pla concret ja es considera un atemptat ecològic d’extrema gravetat, en el pla superior té uns efectes incommensurables. De manera que entre els efectes més nocius sobre l’aigua que el comportament humà ha imputat destaquen la contaminació i la contenció de les emocions. La combinació d’ambdues projecta unes atrofies aberrants a la nau, sent una de les causes principals de la seu immobilisme evolutiu i de la involució que pateix la seva consciència que es troba bàsicament representada per l’humà.
Afortunadament, la molècula d’aigua com bona part de la matèria aparent de la nau respon i canvia amb certa facilitat davant l’amor i les armes divines que se’n deriven.
LA MÀGIA DE L'AIGUA