D'entre
els diferents estats de l'ànima podríem dir que, en general, som dues possibilitats ben clares que anem
alternant la manifestació en
funció de la connexió amb el ser interior o amb la font de coneixement.
De fet, tots som una cosa i l'altre i juguem de manera més o menys conscient a aquest joc constant d'aparicions i desaparicions...
Fins i tot, és probable que en alguns moments vitals, si més no en aparença , hem estat la manifestació d'un estat o de l'altre permetent que regnés el paradigma de separació per sobre del paradigma d'unió o de la unitat.
És a dir, hi ha un estat de l'ànima que manté la connexió amb la font i el ser interior i que és el que es dóna de manera inequívoca en els moments de trancendència. Són moments clau per a l'ànima: el moment del naixement, el moment de la mort i alguns momentum vitals clau.
Si a més, l'ésser com a persona cuida la seva freqüència de manifestació a consciència i manté la vibració alta, aleshores pot donar-se que aquest momentum sigui continuum i que l'altre aparent estat de l'ànima, això és els momentum de lapsus, de separació o desconnexió siguin mínims.
De fet, tots som una cosa i l'altre i juguem de manera més o menys conscient a aquest joc constant d'aparicions i desaparicions...
Fins i tot, és probable que en alguns moments vitals, si més no en aparença , hem estat la manifestació d'un estat o de l'altre permetent que regnés el paradigma de separació per sobre del paradigma d'unió o de la unitat.
És a dir, hi ha un estat de l'ànima que manté la connexió amb la font i el ser interior i que és el que es dóna de manera inequívoca en els moments de trancendència. Són moments clau per a l'ànima: el moment del naixement, el moment de la mort i alguns momentum vitals clau.
Si a més, l'ésser com a persona cuida la seva freqüència de manifestació a consciència i manté la vibració alta, aleshores pot donar-se que aquest momentum sigui continuum i que l'altre aparent estat de l'ànima, això és els momentum de lapsus, de separació o desconnexió siguin mínims.


Tanmateix,
hi hagut situacions en les que el paradigma de la separació ha estat el
dominant la major part del temps encarnat i això ha generat comprtaments "humans" que han representat un gran desgavell
per a l'evolució del planeta i de l'espècie humana. La desconnexió ha creat
falses realitats, patrons de comportament que han fet empitjorar l'estat de
salut de les persones i han desenvolupat relacions malaltisses i desencarnacions,
és a dir morts, que han romàs en l'astral a causa de la por provocada per la
manca de visió universal i per la capacitat d'autorregulació. Aleshores convé recordar que tot aquest daltabaix era sostungut per quelcom més gran que sí tenia connexió amb la unitat i que tard o d'hora farà evident el trasfons de tot plegat.

.jpg)
...i que ÉS sempre al nostre abast!