COSMOVISIONS

IONS

L'ENERGIA DEL TEMPS

Avui he somniat que la interpretació del pas del temps i la història canviava radiacalment a l'aplicar-hi aquesta nova mirada.

Es tractaria de poder apreciar l'energia dels fets i les etapes històriques més enllà  de l'objectivitat en què s'ha pretés intrerpretar actualment.

Posem per cas un moment i un lloc (avui n'he somniat una colla i els anava destriant):

Parteix d'una pel·lícula Expiació, se situava a la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra. Primer, abans d'entrar a la guerra amb una història d'amor i després, a França en ple camp de batalla de Normandia itambé a l'Anglaterra de ja entrada la guerra, en un hospital.

Si vols saber més de la pel·lícula:

http://www.filmaffinity.com/es/film412237.html

Suposo que la manera de mirar-la i viure ha inspirarat el somni. De fet, la manera que tinc de mirar la vida cada cop va més en aquest sentit i, és clar, tant és  que es tracti de l'argument d'una peli o de la biografia d'algú, d'un troçet d'història universal, d'un poema o de les meves pròpies vivències.
IONS em permet una mirada lúcida, intensa i molt emotiva que fa sentir que cada instant val molt, que estic viva perquè sento i entenc la vida a través meu o podent descodificar d'una manera diferent a la que havia tingut fins ara els trocets de vida dels éssers que se'm creuen pel camí.

Siguin actors de cinema, poetes morts, músics, persones vives de carn i óssos amb qui compareteixo instants fugaços o amb qui ja mantinc un vincle o una relació més propera, siguin també les ombres de les presències que ens cuiden i acompanyen; totes són energies amb qui després d'acomiadar-me em sento encara connectada, i és, buah, molt maco.
Pel que fa al fet de percebre la història de la nova era, és interessant considerar el concepte d'ió aplicat a aquesta, amb la seva dualitat, els de càrrega negativa que cal depurar per sanar i descarregar l'energia que aporten, tan personalment i localment com a nivell de planetari i de cosmos, i viceversa, els de càrrega positiva que han de permetre harmonitzar l'univers i en concret ajuden a equilibrar el planeta i evidentment el moment i el lloc puntual d'on s'emeten, per expemple la vibració quan algú medita, estima, escala una muntanya o plora la bellesa d'un instant.
El més interessant és però l'aplicació aquí de la realativitat en el temps i en l'espai, i la possibilitat de sanar i curar  ara i aquí qualsevulla de les càrregues emeses  en un entés o pretés altre moment o altre lloc.

Aquesta era la lliçoneta per a mi de la pel·licula vista o viscuda ahir (l'ahir d'ara fa un parell d'anys però tant és!)

Acabava amb la protagonista en el moment actual entrevistada a la tele perquè havia escrit una novel·la que era l'argument de la peli, l'interessant era que tot i explicar que era autobiogràfica, confesava la voluntat de rebre l'expiació.
Podria entendre's com el clàssic final de peli que acaba bé per agradar al públic o també es pot classificar com una estratègia per a poder acabar la peli amb dos finals el que acaba bé i el que acaba malament.
Però el que a mi em va suggerir, i aquesta era suposo la intenció de la parauleta expiació, fou la possibilitat de trascendir després de la mort, de poder canviar l'argument en qualsevol lloc i moment.

Allò que darrerament tant reivindico advocant a "la possibilitat de reinventr-se sempre"i amb l'afegit de que, el canvi té efectes simultanis per tot, o sigui, en el pretés abans, en l'ara i en el futur de tot.

I aquí evoco a la importància de no perdre de vista la consciència de que formem part d'un tot, que nosaltres, déu i el cosmos som la mateixa cosa i que per tant els efectes dels nostres petits canvis com el del vol de la papallona, tal com deia el capità enciam: "són importants" i queden segellats en l'eternitat del ser estigui on i com  estigui


bon dia i una abraçada