divendres, 19 de novembre del 2010

SANACIÓ DEL PAISATGE A PARTIR DE LA PARAULA




"13 VEUS MORTES"
ALS SAFAREJOS DE SEGARRA DE GA
(Santa Coloma de Queralt)
VEU PRIMERA:
Corre l'aigua
La sents? L'aigua corre i les lloses amples i ben treballades dels safarejos parlen. També a l'aire del silenci- que és repirar- s'escolten les veus mortes d'aquelles que hi van viure.
VEU SEGONA:
Riu avall
-Amb l'aiguat de santa Tecla, me'n vaig anar, riu avall, ningú més que jo sap on vaig occir i només jo conec el perquè.


VEU TERCERA:
El safereig dels morts
-Hermenegild Carrera per evitar els contagis va decidir que el primer safareig seria pels morts, sobretot per rentar la roba d'aquells qui se n'anaven per malaltia.
VEU QUARTA:
Bat de sol
-Pica nena, pica! Estova-la bé la roba que amb aquest sol totes estem com entumides.
VEU QUINTA
Ja vella
-A la meva edat anar tant carregada em cansa, ja no puc fer com abans. Anys enrere fent bugada em treia un bon sou, oi tant, ja ho crec! Jo havia netejat per cal Fulano i per cal Sotano, els més rics del poble. Ells sí que tenien roba de qualitat, l'encarregaven a Barcelona i feia de bon rentar. Bé algunes peces eren molt delicades, però ja hi tinc la mà trencada. Bé ara sé com fer-ho però tinc dolor a les mans.
Quan vingui la nena petita, li explicaré tots els meus secrets, per si s'hi vol dedicar... Ara que, ben mirat, és una feina ben esclava! Els homes no l'han volgut mai; i els rics, ja ho veus: tampoc!
VEU SISENA
Sang als llençols
De verge que es llença,
de dona que engendra


de puta que folla
amb la regla.
De soldat ferit,
de nena violada per un malparit
de cos que llagat decideix finir
De nadó que arriba
i sap que ve a morir
VEU SETENA
L'aigua corrent
Res depura més que l'aigua corrent, l'aigua viva dels manantials.
A principis de segle a Santa Coloma van posar l'aigua corrent per les cases. Els que tenien el privilegi de l'aigua vella es van fer fer un safareig a casa i ja no els va caldre de tornar-hi.
El privilegi va privar a moltes dones de poder nar a fer safareig i les va condemnar a rom
andre a casa, aleshores es podien entretenir fent la feina escoltant per ràdio les notícies del país, des de Barcelona o de Madrid, que eren més “importants” que les xafarderies que passaven pel poble, aquestes es podien fer al mercat o a la barberia però ja mai més rentant la roba.
VEU VUITENA
3 rals de lleixiu

-Recordo que a cal Mames et venien el lleixiu per 3 rals. Amb el lleixiu la roba quedava més blanca i més neta, també desinfectava. Qui tenia la sort de poder-s'ho pagar hi anava a comprar el lleixiu i l'aigua calenta.


VEU NONA
L'home que renta

-Poc es donava, però algun pobre desgraciat, un home sol- vidu o solter- que no es podia pagar una dona, de tant en tant, si que el veies.


VEU DESENA
L'aigua calenta
-El fred gèlid de l'hivern gelava l'aigua. Quan podíem pagavem per poder rentar amb aigua calenta, allò era una altra cosa!
Amb el fred, el dolor a les mans es feia insuportable. No hi anavem de bon matí perquè el gel era impossible de trecar, esperàvem l'hora del sol tot i que molts dies no sortia i les temperatures poc devien variar.
Si plovia o nevava la roba s'acumulava. Algun dia tocava rentar amb el xim xim de la pluja, recordo rentar amb tot el voltant ben blanc, maco ja ho era ja, però uix quin fred!
VEU ONZENA
De nena
-De nena hi anava amb la mare i altres dones. M'agradava molt!
VEU DOTZENA
La rentadora
La rentadora seu davant un televisor i mira la telenovel·la. Té la gran sort que una màquina rentadora li fa la feina.Les mans de la rentadora però enyoren la depuració diària i a voltes renten a mà amb Wolite, alguna prenda delicada.
VEU TRETZENA

Cada dia neix el Gubià, l'aigua brolla de la terra i permet la vida. Moment a moment, a cada instant reneix i ens dóna una oportunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada