divendres, 19 de novembre de 2010

HISTÒRIES D'URÀNTIA Petita història d'un nadal


“Petita història d’un nadal”


Aquesta és la història del meu natalici, em dic Elisa i vaig néixer de la meva mare una nit de lluna fosca durant el solstici d’hivern al final de la sots-era d’Aquari dins l’era de Peixos . En el calendari gregorià em situaria a l’any 1871.
Els meus pares vivien a Gòsol, un poblet sota el Perdraforca al Bergadà. Tenia clar que volia rebre llum en un indret on la terra fos plena de minerals i metalls poderosos i sabia que vora el Pedraforca era un lloc que agradava especialment a les bruixes.
Abans no em decidís per ells vaig estar un temps observant-los. La meva mare m’agradava molt perquè duia unes bruses blanques de tela suau amb un escot generós que tancava d’ una cinta lligada amb un llacet. També perquè sota les llargues faldilles negres de feinejar molts dies no hi duia calces i la seva energia fluïa deliciosa fins arrelar amb mare terra. Quan estava contenta desprenia una aroma molt agradable. Les plantes i les bèsties somreien al seu pas i creixien esveltes i agraïdes.
Amb el pare es van reconèixer una nit de Sant Joan i l’encanteri d’herbetes aromàtiques que varen llençar a la foguera màgica de Bagà aquella nit màgica aviat els va fer inseparables.
Des del primer moment, el pare em va seduir pel seu somriure amable i la mirada intel·ligent. A l’estiu duia barret de palla i a l’hivern una gorra preciosa que vaig pensar que a mi posada em quedaria molt bé. També duia pantalons amples i res més, de manera que el penis li penjava lliure i amb l’energia regava la terra que trepitjava cosa que quan somreia el convertia en l’ésser humà amb la millor flaire del món.
Davant una energia tan bonica em va ser fàcil d’encomanar-li a la mare Terra, al pare Sol i a l’àvia Lluna que un dia coincidissin i així Venus i Plutó podessin fer la resta. I així fou, a la festa de la collita, moment àlgid d’alegria col·lectiva, les seves ànimes s’uniren i en una de les múltiples danses en espiral que ballaren nodrint la terra de màgia sexual, jo, vaig ser concebuda.
Aquella fou la primera vibració que recordo i reconec com a pròpia, les anteriors havien estat tasts saborosos als quals només m’era permès accedir però no, incorporar com a pròpia.
La resta ja us la podeu imaginar: Quan vaig néixer era Dijous Sant i lluna plena, per a mi dos records imprescindibles per començar la nova vida. També necessitava néixer aquell dia sota aquell cel de primavera, els astres havien escrit part del meu recorregut per la terra i jo, com tota ànima antiga en etern recorregut, coneixia perfectíssimament la meva missió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada