diumenge, 30 de gener de 2011

LA CAIXA D'EINES La consciència de la pròpia vibració còsmica












 

CONFERÈNCIA: 
L’Anatomia energètica de l’ésser humà 
Per Marie Lise Labonté
 Dimecres 2 de febrer 2011  a les 19.30h  Llibreria Bertrand. Rambla Catalunya, 37. Barcelona        
Introducció a una visió completa de la nostra estructura que engloba els cossos subtils, els centres d’energia i el cos físic. 
Entrada lliure

 

La consciència en la pròpia vibració còsmica

És fonamental que en néixer la persona prengui plena consciència de la seva vibració i que no deixi en cap moment de mantenir-se connectada a l’univers per a poder esdevenir i evolucionar segons el potencial de la força de la llum.
El punt de partida és dibuixa en el mapa natal del cel segons els dotze signes del zodíac. A mesura que la vida transcorre aquesta vibració evoluciona amb el nostre devenir i amb el pas cicle a cicle entre els astres. Així la pròpia vibració còsmica es defineix, segons el pas del sol, la lluna i els diferents planetes per les dotze constel·lacions que ocupen el nostre cel, o sigui amb la petita part de l’univers que ara és perceptible als nostres ulls, i amb la resta que no veiem, o a la que als nostres ulls ja no existeix.
Encarnar-se a la terra suposa tenir un cos al món, una minúscula plasmació del cosmos per interaccionar energèticament a través de l’amor, des d’una perspectiva alta i de manera impecable, sense pecat o sense intromissió de l’ego. Suposa una voluntat d’entrega total a l’univers per a complir el pla evolutiu de l’energia universal o el pla evolutiu i etern de Déu i assumir la nostra missió a la Terra. Acceptar la voluntat divina de l’univers, suposa una entrega sense condicions ni resistències. En un pla més humà, suposa sobretot un trobar sentit al do de la vida que se’ns ha atorgat i especialment, suposa un assumir plenament la responsabilitat que se’ns ha adjudicat.
La llibertat i l’autonomia en la presa de decisions són totals quan l’ésser es capaç de diluir el jo fins a sentir la completa pertinença a la totalitat energètica que mou la creació. Aleshores sap el què més li convé i si erra o no el camí. Sap perfectament que l’entrega a la seva part inconscient és guiada per una causa justa o sap que l’abandó a l’inconscient li reportarà grans plaers immediats però potser també les pitjors misèries. Ho sap, perquè les condicions d’aquesta segona tria suposen sempre la dualitat, la polaritat entre llum i foscor, mentre que si l’entrega és amb ancoratge amb l’univers i el seu creador únicament es dóna per contribuir a l’evolució i harmonització de la nau i de l’univers.
El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.
El cos aferrat a la matèria perpetua la inèrcia del caos in eternum i obstaculitza l’evolució. Els humans desnaturalitzats i atrapats en la voluntat d’acumular i acaparar matèria creient erròniament que així podran igualar-se, enfrontar-se i superar a una caricatura grotesca que anomenen déu, són la principal lacra del planeta. El seu mòbil principal, la neurosi sexual plasmada sobretot en els primers moments de rebre llum a partir d’un aprenentatge pervers que es basa en la confusió que genera la negació del subministrament natural de les necessitats bàsiques d’afecte i aliment i la implantació dels patrons de por i insatisfacció, comporta uns efectes contraris al que seria requerit per a l’evolució de l’energia vital que invoca pura i simplement la total seguretat i la confiança de ser mereixedor d’abundància al llarg de tota l’experiència vital.
Bona part de les ànimes encarnades en els darrers temps s’han forjat des de la perspectiva desnaturalitzada i artificial del patriarcat i són generalment fruit d’una sexualitat viscuda amb un cert grau de repressió, en la mesura que, de manera més o menys intencionada i conscient, l’ordre patriarcal així ho ha establert i previst amb la intenció d’interferir la pròpia vibració còsmica que els confereix la llibertat de ser.
Aquesta neurosi sexual té l’origen en les etapes prèvies on l’ésser és defineix i configura. L’etapa més subtil és la de la pre-concepció, totes aquelles provatures, intents i combinacions abans de l’etapa més clara de concepció on ja és confirma el patró, la carcassa i l’embolcall energètic que rebrà la primera llum de vida. Si els assajos de preconcepció són originals i creatius o si són mecànics i repetitius, l’ésser posteriorment, mentre no ho transcendeixi, està condicionat a viure la sexualitat i en definitiva la vida sota aquest patró. 
Així doncs, el primer encontre amb la sexualitat és fundant i per això la sexualitat viscuda en aquest moment o etapa tan subtil de l’ésser condicionarà el seu caminar per la sexualitat i en definitiva tot el seu caminar per la incertesa. Si el punt de partida evoca a la confusió aquesta s’anirà repetint fins que a través de la consciència es pugui transcendir, si afortunadament aquesta primera vibració còsmica emet el silenci de la música celestial, l’esdevenir de l’ésser gaudirà de l’eterna harmonia i la bellesa d’aquell moment.
Les persones des de la consciència podem fer un bon ús de la pròpia vibració i contribuir a la sanació vital de Gaia. Això dependrà en gran mesura de com interaccionem, resolem i transcendim els encontres amb les diverses energies que la vida ens reportarà.
Per tant, al llarg de la vida es donaran certes oscil·lacions i evolucionarem, però la pròpia vibració serà el patró base per caminar per la terra i a partir de l’amor creatiu generar una vibració més potent capaç de fusionar des de l’ànima col·lectiva amb la totalitat de l’Univers i fer que la vida dins la nau sigui una festa constant.

El cos alliberat de qualsevol instint de possessió flueix amb l’univers com un tot. El cos entregat com a vehicle canalitzador i potenciador de l’energia universal troba amb l’activació de la sexualitat un motor especialment potent per harmonitzar i plasmar l’ordre de l’univers al planeta Terra. Tota acció ve acompanyada d’una intenció i aquesta sempre té per motor en major o menor grau l’energia sexual , la sexualitat és una de les eines més efectives per generar amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada