LA CAIXA D'EINES La força de l'aigua

La darrera vibració vital és la de l’element aigua, la Terra la conté, el Sol l’escalfa a temperatura ambient i la Lluna la regula.

L’essència humana flueix amb aquest compost químic que expressa quietud i l’ésser encarnat viu sobretot gràcies a aquest fluït. Som un percentatge molt elevat d’aigua i això fa que sigui una de les substàncies imprescindibles.

L'art de la natura

La nau Planeta Terra té diversos circuïts organitzats per a contenir i fer circular l’aigua. Bàsicament destaquen les grans masses d’aigua o oceans que arran de terra conformen els mars, petites porcions amb dinàmiques i concentració de sals i substàncies minerals de diferent densitat fet que matisa l’energia que d’elles emana. A nivell superficial, la massa terrestre o continent acull també unes artèries o canals naturals de Gaia que s’anomenen rius, quan s’acumulen i perden la linealitat i el fluir superficial prenen el nom de llacs.

Les persones de sempre han trobat imprescindible organitzar la seva supervivència al seu entorn, quan adopten la tendència sedentària estableixen les poblacions seguint diverses lògiques considerant la seva proximitat i prioritzat les ubicacions tocant a fonts naturals.

Com a elixir de vida, l’aigua enregistra les emocions, els impulsos que permeten millorar com a ésser i contribuir cadascú des de la seva missió al pla evolutiu diví. La Lluna molt concretament i la seva interacció amb d’altres esferes d’alta densitat com els planetes del sistema Solar, el mateix Sol i d’altres astres que influencien la nau són nuclis potenciadors d’accions i les seves emocions implícites.

L’acció humana a través de la tècnica ha permès artificialitzar aquest fluir i aquest acte ha
permès grans avenços tecnològics però el seu mal ús i abús ha comportat efectes nocius en el pla esotèric. És el cas de les comportes que limiten la immensitat d’aigua que acull una presa o un pantà ha permès als humans gestionar l’aigua segons el seu propi criteri i massa sovint els responsables d’aquesta gestió s’han oblidat de consultar i esperar el permís per continuar amb el desenvolupament d’aquestes obres d’alt enginy humà però fort potencial energètic, amb efectes en els dos plans el concret- permetent l’abastiment d’energia sense requerir de les fonts directes d’aquesta que oferia la natura i per tant la divinitat- i en un pla superior -contenint una substància vinculada a les emocions que són energia essencial per al desenvolupament del pla.

La contaminació que en el pla concret ja es considera un atemptat ecològic d’extrema gravetat, en el pla superior té uns efectes incommensurables. De manera que entre els efectes més nocius sobre l’aigua que el comportament humà ha imputat destaquen la contaminació i la contenció de les emocions. La combinació d’ambdues projecta unes atrofies aberrants a la nau, sent una de les causes principals de la seu immobilisme evolutiu i de la involució que pateix la seva consciència que es troba bàsicament representada per l’humà.

Afortunadament, la molècula d’aigua com bona part de la matèria aparent de la nau respon i canvia amb certa facilitat davant l’amor i les armes divines que se’n deriven.
LA MÀGIA DE L'AIGUA