divendres, 28 de gener de 2011

LA CAIXA D'EINES La força de la terra


La força de la terra



Una altra vibració que rep l’ànima en el seu procés d’encarnació es dóna quan aquesta en forma de llum connecta i arrela a la Terra. Com una llavor s’hi endinsa i hi troba contenció i acollida. Arrelar amb el gran xacra de la mare Terra és fonamental per al procés de materialització.
La força de la gravetat del planeta atrau la llum de vida i li’n perpetua la permanència. Durant el període que li és concedit per esdevenir, l’ésser pot caminar lliurement per la Terra. Per evolucionar però li és imprescindible mantenir la consciència, altrament experimenta la cruenta sensació d’ésser mort en vida.
La totalitat de la matèria conforma l’ecosistema Planeta Terra, un complex fràgil i delicat que resulta de la interacció de totes les forces que el sostenen. El seu equilibri és imprescindible per a la seva permanència i evolució.
La Terra es mostra com art en pura essència: cascades, cingleres, penyals, turons i planes, qualsevol expressió de la força de la natura és vàlida per reflectir, amb el paisatges i racons més verges del planeta, la immensa potència de la força de la terra.
En un sentit més estricte la terra com a element material del planeta nodreix els éssers que hi prenen vida, des de la primera llavor que sense la terra difícilment podria créixer fins a tota expressió de vida, inclosa la humana, que en tot moment de l’existència rep la seva força per ser i evolucionar.
Els humans han gaudit de la Terra des de temps immemorials, per mitjà de l’ànima han sabut crear bellesa. Arreu del món les coves no han deixat d’abrigar i acollir infinitat de comunitats humanes que s’han sentit atretes per elles; en elles han criat, han cantat, han dansat i han pintat. L’expressió humana sempre ha estat vinculada a la mare Terra, és la principal font d’inspiració de tota mena d’expressió artística.
Les ànimes col·lectives de tots els temps han sentit la crida seductora de la Terra i sorgint d’ella i vers al cel han alçat temples, torres, catedrals,... edificis bellíssims, creatures humanes resultants de la seva entranyable connexió amb l’Univers.
La geografia màgica recorre el planisferi tot destacant els principals xacres o portals energètics de connexió. Des del prisma energètic que conté el nucli de les entranyes de la Terra brolla una vibració molt subtil que es materialitza a l’escorça o capa superficial del globus (Petra, Knossos, Rapa Nui...) i des d’allà emana una vibració que per la seva bellesa i força contribueix a harmonitzar l’univers i reflecteix una mostra de la divinitat a la terra a imatge i semblança de la divinitat del cel.
Els pobles del nord i els pobles del sud, d’orient a occident, connectats, a voltes més conscients i d’altres menys, a aquesta mirada màgica, mai han deixat de viure en equilibri amb la natura i la mare que l’acull. L’harmonia que la presència de infinitat de vides ha creat al llarg i ample de la Terra és una de les claus per fer possible el restabliment energètic de Gaia. La presència eterna de les ànimes dels pobles sempre en serà una realitat palpable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada