L’home a pressió
Sóc la típica ànima convertida en paper vulgar, estripada en mil bocins, arrugada amb ràbia impotent i llençada, amb el defalliment d’una ira sotmesa, a una paperera qualsevol.
Des d’aleshores sobrevisc com ànima en pena gràcies a un pensament obsessiu que em manté encara en connexió amb un subtil fil de la meva consciència antiga.
Gaudeixo maltractant aquesta cuirassa a base de sedants que més aviat que tard em facilitaran el dolç plaer de la mort. Una fi que temo encara que mai disposi de temps per recordar-ho. La meva vibració dissonant i incòmoda tremola constantment mentre executo el meu devenir. Em canso i ja no trobo recés en cap còmoda ni coixí.
Em llevo a diari a una hora que el meu cos reconeix sense requerir gairebé del rellotge trampa que m’hauria d’avisar i així sense permetre’m ni tan sols somiar repeteixo jornada rere jornada uns moviments que conec a la perfecció. La resta del humans que actuen com jo em reconeixen el meu comportament modèlic.
Porto incomptables vides naixent i morint amb aquesta fi. He treballat per patrons de tota mena i sota les ordres d’aquests he mort enverinat per les sedants que m’han calmat el dolor fins que el meu cos ha emmalaltit víctima de dolences que m’han permès sofrir fins al final, a mi i als meus, ànimes que per afinitat he atret per compartir la meva immolació. La seva complicitat ha creat ambients lúgubres i antihigiènics en tots els sentits, escenaris mortífers per a criatures insanes que després han repetit obedients el meu camí.
Avui torno a morir, abans però em prometo que la propera vegada tornaré per desobeir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada