LA FORÇA DE LA MATÈRIA
En contrast amb la llum, l’univers i amb ell l’ésser es manifesta també com a matèria, una configuració condensada que permet en funció del seu major o menor grau de solidesa vehicular amb molta més força l’acció transformadora.
La força de l’aire
L’aire és l’element que permet amb més facilitat la canalització, amb aquest l’ànima respira i la vibració s’eixampla. És així com l’holograma de la matèria es torna pràcticament volàtil i el buit sense forma pot expandir-se amb força i mostrar la magnitud del no-res i el tot que conformen l’Univers i per tant també l’ésser a la Terra.
Aquest ésser en néixer rep el primer alè de vida i sovint- tot i que no sempre- els primers instants vénen acompanyats del plor etern amb què l’ànima expressa el seu principal karma, la raó de la seva encarnació i una primera gran connexió amb la força de la vida amb les seves tristeses i les seves alegries. La qualitat de la respiració és vital per a la seva evolució, per això és imprescindible recordar tard o prest la consciència primera amb la que ha endegat el seu camí per la Terra, la llum del seu origen.
L'arbre de la permacultura
Les persones humanes en els darrers episodis de la seva història escrita hem pretès manipular el canal d’entrada a la vida i de manera subtil interferir aquest canal de vibració fins a confondre’n totalment la consciència. La intervenció d’una branca de coneixement o ciència, que hem anomenat Medicina i que des d’una mirada parcial ha gosat a interferir i el moment de la mort, ha facilitat el poder als humans i amb aquesta suposada innocent intenció per mitjà de la ingesta de química ha modificat el pas natural d’entrada de l’ésser de llum a encarnar a la Terra. Augmentant altament la probabilitat d’encetar amb confusió i manca de referents bàsics.
Les persones humanes en els darrers episodis de la seva història escrita hem pretès manipular el canal d’entrada a la vida i de manera subtil interferir aquest canal de vibració fins a confondre’n totalment la consciència. La intervenció d’una branca de coneixement o ciència, que hem anomenat Medicina i que des d’una mirada parcial ha gosat a interferir i el moment de la mort, ha facilitat el poder als humans i amb aquesta suposada innocent intenció per mitjà de la ingesta de química ha modificat el pas natural d’entrada de l’ésser de llum a encarnar a la Terra. Augmentant altament la probabilitat d’encetar amb confusió i manca de referents bàsics.
La respiració conscient és una de les claus per obrir el portal de saber ancestral i la connexió interpersonal de l’ànima grupal, des d’aquesta força la nau que té les eines per evolucionar és capaç de reprendre el vol i l'alegria necessària per a adreçar el seu rumb malgrat les dificultats en les que es troba retinguda.
La capa d’aire que envolta el planeta Terra permet que la vida flueixi i pugui expressar amb els seu moviment la dansa en espiral sens fi. El moviment dels éssers amb consciència prevists o no de la qualitat de la matèria tenen la responsabilitat de manegar en equip aquest timó . Per a garantir l’èxit d’aquesta acció col·lectiva cal assegurar la total connexió de tots els éssers. La sàvia natura és qui disposa de la batuta i marca el ritme de la dansa topant en els darrers centenars de milers d’intents amb la resistència dels humans encarnats perduts en l’individualisme i l’alienació que és resisteixen a oferir total entrega i rendició. La gran majoria ha oblidat la senzillesa del gest sense intenció i gaudeix només aplaudint la màgia d’uns representants escollits per les seves virtuts excelses. 
L’univers no pot harmonitzar la nau només per mitjà de les petites ofrenes ofertes pels éssers aparentment més dotats. La professionalitat, el perfeccionament i l’especialització de l’acció són tasques que correspon a totes i cadascuna de les energies que tenen representació física de l’etern a la Terra. En aquest sentit els humans creuen erròniament que la massa ha de dedicar la seva energia a especialitzar-se en tasques que no requereixen de connexió i art, i que han de servir, tan sols i de manera mecanicista i absurda, a un desviat objectiu de nodrir o podrir, per acumulació i excés, els nuclis de retenció de matèria d’uns pocs que per la força s’han autoescollit com a privilegiats. Molts desconeixen que aquestes acumulacions de matèria són el principal càncer que pateix Gaia i que són per tant els causants de la gran avaria de la nau. 
La seva materialització en un pla real es fa evident quan succeeixen les grans catàstrofes naturals que des de Noè, en moments concrets esclaten per mostrar l’ira del cel. És aleshores quan Gaià davant de tan dolor acumulat per la confusió atrau del cel i escampa sense remordiment les més cruentes inclemències, aiguats i vents huracanats. Davant la contundència de la seva autoritat pot semblar als ulls dels humans que la situació s’executi amb la estúpida voluntat del càstig. Així és com massa sovint les persones desvien el seu comportament quan es troben envaïdes pel foc de la ira, i així s’imaginen que es comunica l’Univers amb elles. Res més lluny d’això, els danys ocasionats per la força del cel a la Terra, sigui a través de la força del vent, la força de la terra, la força de l’aigua o la força del foc, són boniques lliçons d’humilitat per recordar on es troba i quina dimensió té cadascú. Massa vegades la supèrbia dels humans ha provocat que el cel enviés missatges ferms i clars però plens de contundència.  | |
| L'àgora fractal |
 | |
| 144 mandala telecòsmic |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada