dilluns, 17 de gener de 2011

LA CAIXA D'EINES La força del foc


Lluna plena d'avui: Meditació de la Llum Còsmica Platí




Amb aquesta força l’ésser pot transcendir. En néixer amb el primer alè de vida, comença cremar amb l’aire, la part més egoista de l’ànima, que es mostra amb la mà d’un menut nadó que s’aferra amb posat paorós a la força de la terra després de sortir del ventre aquós de la mare.
Amb el pes d’allò que dóna sentit a una nova encarnació, el bocinet de vida que acaba de rebre llum, inicia la seva primer tasca a la terra, amb la pròpia vibració transmuta a través del seu foc intern la seva nova força per primera vegada.
El moviment, la mutació constant i el canvi permeten ser i gaudir de la força de la vida i avançar sense mai defallir. Amb la flama del foc intern la persona humana podrà il·luminar les seves parts més fosques, aquelles que escriuen el propi destí.
Amb l’acompanyament del part sense violència, la flama tindrà la seva vibració més pura i la consciència d’ésser romandrà amb tot el seu potencial per poder actuar amb la màxima impecabilitat i utilitzar l’èter que li fa moure la sang, treballar els òrgans i dirigir des del dos hemisferis del cervell. Des d’aquesta intenció pura, el bategar del seu cor mai deixarà de bombejar amor incondicional que és l’aliment bàsic per poder avançar amb la nau.
Quan la consciència esdevé confusió, la fusió de l’ésser amb l’Univers és perd. D’aquest desencontre sorgeix el bloqueig de l’ésser i l’aturada que immobilitza la nau i interfereix en el pla evolutiu superior. En canvi, quan es manté la puresa de cor, l’ésser pot ser ulls i totes les parts del cos en la seva essència i connectar sense dificultat amb la totalitat que fou en origen. Així la llum interna que mai s’apaga i s’uneix a aquelles freqüències de llum que atragui en el seu pas pel planeta. Quan el receptor de llum es troba en bones condicions, la llum provinent del cel que rep l’ànima en el seu camp magnètic irradia providència.
Amb la força del foc, les ànimes poden expressar millor la seva dimensió eterna i crear bellesa en harmonia amb la natura. Les persones gaudeixen de dies sense ciclons o vents enfurismats i de cel blaus que calmen l’ànima i escalfen com brases, i dies que reben la llum d’una tempesta amb la seva violència natural així com també l'energia de les cada vegada més constants tempestes solars.
Les dificultats reals sorgeixen quan l’humà funciona amb un caos intern causat per la voluntat d’intentar la impossible tasca d’aturar el moviment i el canvi. La intenció d’aturar l’instant no dóna pau a la flama i no contribueixi per tant a mantenir el fluir. Sense comunió el comportament humà s’accelera i encalla en un automatisme que acaba amb contaminació del medi o ambient. Sons estridents i sorollosos, fums i líquids pudents i residus de tota mena són generats i aquesta contaminació en desharmonia amb l’univers pot generar situacions insuportables per l’ésser.

La qualitat del nivell d’espiritualitat de l’ànima del col·lectiu humà determina el funcionament i la bona navegació del planeta Terra en el present etern. Al llarg de la seva història, la humanitat ha cuidat sempre, en major o menor grau, el seu foc intern o canal d’espiritualitat amb l’univers podent així transcendir el temps i la història. Sense passat i futur el fluir del present és possible, altrament tot allò que s’ha enregistrat en els llibres a través de la història de les religions no deixa de ser natura morta o caricatures, éssers sense ànima, per fer anar a voluntat com un vulgar guinyol.

Gaià des del seu centre com a reflex de la comunió de totes les ànimes també disposa del seu foc intern. El magma viu que brolla de les seves entranyes s’entrega també amb la seva força al cel per mostrar-se a imatge i semblança i amb aquesta simetria harmonitzar l’Univers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada